I, vam dir a Madrid… I continuem dient…
{mosimage}El nostre secretari general i portaveu a Madrid va acabar la seva intervenció al president espanyol, pel que fa a les mesures econòmiques per a fer front a la crisi, amb la frase: “Vostè és molt fort amb els dèbils i molt dèbil amb els forts” i no se m’ocorre una millor cloenda als arguments que va esgrimir. Arguments des del sentit comú, el menys comú dels sentits en alguns responsables polítics.
Ara, quan tenim la certesa que els de sempre, treballadors i treballadores que s’han quedat a l’atur, assalariats i assalariades que veurem el nostre sou minvat (recordem que parlem de professorat, metges, bombers, etc.) joves que no poden accedir a cap lloc de treball perquè senzillament no n’hi ha, i si encara calia acarnissar-se amb els més febles, els i les pensionistes veuran com les seves pensions de misèria els fa encara més pobres. I la majoria s’han passat la vida cotitzant per a una vellesa digna…
Que totes les mesures si són necessàries per pal·liar el greu moment de recessió han de ser acceptades i millor de grat que per força, d’acord. Ara bé, que els causants de la crisi, bancs i especuladors, financers i immobiliaris, o de la mena que siguin, rebin els diners de les classes populars per a refer-se, que aquí ens estrenyem els cinturons mentre a altres parts de l’Estat, amb el doble de personal funcionari, no prenguin mesures tan dràstiques, que l’Estat tingui cinc ministeris sense competències, que la despesa en armament, inclosos els avions militars en missions… s’emportin la part més gran de la despesa pública sumada a una irresponsabilitat de la política econòmica de l’Estat central, més preocupat per fer plans “zapatero” en períodes electorals i a prometre diners buidant les arques públiques… N’hi ha per llogar-hi cadires. Ja no tenim gaires sortides. L’única viable és la independència. La independència d’un llast centralista que, ara que ja ha exhaurit la mamella, ja només li queda menjar-se la vaca sencera. Per la dignitat de la nostra gent, avancem cap a la llibertat.
Àngels Coté
Esquerra