Ramon Josa, Premi Ciutat de Castelldefels
Un jurat imparcial, sota la coordinació de l'Ajuntament de la ciutat, va atorgar el Premi Ciutat de Castelldefels al fotògraf i veí de Castelldefels Ramon Josa, testimoni de la transformació de Castelldefels en els darrers 30 anys.
{mosimage}Per mitjà de l'objectiu fotogràfic ha viscut en primera persona el canvi de la ciutat i especialment dels seus habitants.
La seva mirada sempre busca “la imatge” que mostri la realitat, la ironia o l'humor en una composició equilibrada…, d'aquesta forma ha anat mostrant part del canvi d'una ciutat, Castelldefels, i el dels seus conciutadans, el seu arxiu parla per si sol. Amb el temps, ha convertit la seva afició en professió i en la seva forma de vida.
Ha enregistrat en imatges múltiples esdeveniments de la ciutat, com ara els incendis, les inundacions, les nevades, 3 alcaldes, 70 regidors i milers de ciutadans…. I el vendaval, d'octubre de 2008, tampoc no se’l va voler perdre buscant les imatges que el mostressin en la seva justa mesura. I així, després de la jornada, tornant a casa, en un carrer hi havia una tanca, i s’hi va apropar; allà uns bombers li van explicar que a la casa de Ronaldhino havia caigut un pi del jardí… d’aquesta manera va obtenir la imatge més disputada de la setmana, que va aparèixer en l'espai El Temps de TV3, publicada a “La Vanguardia” i usurpada per “Mundo Deportivo” i “El Periódico”.
Explica el Ramon també una anècdota divertida que li va succeir en una manifestació a Barcelona: com sempre en aquests casos, aparca a la Via Laietana per poder fer les primeres fotos, i aleshores es puja damunt del cotxe (que per a ell és una eina de treball més, la seva plataforma) per treure unes fotos generals; fins a aquí tot normal, però al final de la mani, de tornada al cotxe, el paren dos policies que li demanen la documentació i el retenen deu minuts, fent comprovacions, i sense dir-li el perquè; al final, li diuen: “és que vostè estava pujat a un cotxe”, i respon el Ramon: “és clar, el meu!”, i els agents van quedar perplexos, haurien d’haver preguntat abans…
O una altra anècdota: a la plaça de l’Esglèsia, davant de l'Ajuntament, d'un cotxe oficial surt el President de la Generalitat i el primer que diu és: “Tu, Ramon, sempre per Castelldefels”, era l'expresident Pasqual Maragall.
Ramón Josa i Campoamor és un personatge peculiar, especial amb la seva gorra, els seus cabells, la seva armilla i la seva càmera fotogràfica, molts l’anomenen “Déu” perquè és a totes parts.
Fins i tot, el Grup de Dones, en un carnaval, van sortir totes disfressades de “Ramon Josa” amb tota la vestimenta, i fins i tot cabells blancs.
Amic entranyable dels seus amics i fervent solidari, ara com ara no coneixem ningú que s'hagi barallat amb ell, és un home que no té enemics. Molt professional en la seva feina, amb les càmeres Nikon ha passat de l'antic laboratori de líquids a l'ordinador amb fotoshop.
El Ramon és un treballador autònom que, al costat de Glòria i els col.laboradors i col.laboradores, a més de treballar com a freelance per a l'Ajuntament, treballa per a la “Revista del Taxi”, la revista “E-Deusto”, “La Voz de Castelldefels” i en diferents mitjans gràfics i de comunicació; també treballa per a empreses, comerços i actes.
També hem pogut gaudir en exposició del seus viatges solidaris: el “chapapote” a Galícia, Etiòpia, els campaments sahrauís, Cuba, Nicaragua i fotografies contra la guerra o d'emigrants tancats en una església. Compon també calendaris per a una ONG o demana menjar als restaurants per organitzar un sopar i recaptar fons per a una bona causa. A l'ONG Solidaritat sense Mons és un dels membres més entusiastes; també l’ànima de la foto solidària dels Reis Mags. Tot això parla molt de la seva personalitat solidària.
El Ramon és tot un referent. És també integrant del jurat de tots els concursos fotogràfics, col·laborador amb les associacions i entitats del poble, en definitiva, un bon exemple de bona persona.
A casa seva sempre hi ha visites, pots trobar el Santi, el seu cunyat, o l’Alfredo (bateria) o el Ramonet (pintor) o el Joan Planes (seguidor del Barça), formant la Penya Marina del Barça; també en Casajuana (baixista), el germà de Joan Manuel Serrat, el Sergio (saxofonista), el Valent (informàtic), Héctor (artesà), cada vegada es recorda emocionat de l’amic traspassat, el Betu; i sempre amb la Glòria Grima, la seva companya inseparable i mà dreta en la seva gestió professional, sense ella res no seria possible.
Un premi molt merescut per a una gran tasca professional, humana i humanitària. Felicitats, Ramon!
{mosimage}
