Bustin'Out, música potent amb molta arribada
Carles Comas (baix), Gerard Rigau (veu i guitarra), Sergi Ferrer (bateria) i Víctor Català (guitarra), tots de Castelldefels, són els integrants de Bustin'Out, un grup de rock-heavy que fa vibrar a tothom qui els escolta, fins i tot a aquells que no els agrada aquest estil musical.
{mosimage}Aquest jove i recent grup va néixer a l'estiu de 2009, i fa pocs mesos van ser els guanyadors del Big Cast Live, el festival de música emergent més popular de Barcelona que es va celebrar en la sala KGB de Barcelona.
Com va néixer Bustin'Out?
En Carles, en Sergi i jo formàvem part d'un grup anomenat Dammits, però arran del trencament d'aquesta banda vam crear Bustin'Out. A través d’una web dedicada al món musical vam conèixer en Víctor, amb el qual vam compenetrar-nos molt bé des del principi.
Com us vau conèixer?
El Carles i jo ens coneixem de tota la vida (anàvem a l'escola junts), vam créixer junts, després ens vam retrobar ja com a musics. Més tard vam coincidir en una festa amb el Sergi, però vam perdre el contacte. Després d’uns anys, la casualitat ens va fer coincidir de nou, ja com a músics, i vam crear Dammits. Més tard, va aparéixer el Víctor, com ja hem dit, a través de la web atiza.com i de seguida vam connectar, i va néixer el Bustin’ Out definitiu.
Quan i com vau començar a tocar els vostres instruments?
En Víctor amb 14 anys es va enamorar d’AC/DC i d’Iron Maiden, i va començar a tocar la guitarra. En Sergi va començar a tocar la bateria en el Centre Frederic Mompou, però a les dues classes li van dir que no podia seguir donant classes perquè no es podia compaginar l’horari, i aleshores va començar a aprendre de manera autodidacta fins al dia d’avui. En Gerard, amb 15 anys, es va adonar que tenia qualitats per cantar i no ha parat des de llavors. Jo amb 15 anys també vaig començar aprendre a tocar el baix, i fins avui…
{mosimage}Quan assageu? I on?
Assagem dos dies a la setmana. Els divendres 3 hores i els diumenges 4. La veritat és que és molt difícil quedar tots junts ja que tots estudiem i fem altres coses. Hi ha gent que diu que assagem masses hores, però nosaltres creiem que encara ens en falten més… En relació amb el lloc, els divendres anem al Centre Cívic de Sarrià i els diumenges a l'Hospitalet a la sala Mood Factory.
Parleu-me del Big cast Festival. Què se sent en guanyar el Big Cast Live?
Hi ha una pàgina web on surten tots els concursos, aleshores ens vam inscriure. Participàvem 18 grups que ens dividien en tres semifinals. El guanyador l’escollia el 50% el jurat i l'altre 50% el públic. Nosaltres vam arribar a la final on vam competir amb els dos guanyadors de cada semifinal, és a dir, contra 6 grups.
Guanyar el Big Cast Live significa per a nosaltres un enorme orgull, perquè hi participaven grups de molt alt nivell. Vam quedar encantats amb la qualitat humana i professional de tots, organitzadors, tècnics, participants… Ens va semblar una experiència impressionant. Estem molt agraïts a tothom que ens va donar suport, que es van desplaçar fins allà per donar-ho tot amb nosaltres des de sota l’escenari.
Quin és el premi?
A més de la gran satisfacció que hem tingut en guanyar el Big Cast Live, ens graven dues cançons en un estudi professional, l’Atlàntida Studios, i a més una gravació d’un assaig a la Mood Factory de l’Hospitalet.
Per què vau escollir el nom de Bustin'Out?
Després del trencament amb l’anterior grup necessitàvem un nou nom. Vam estar donant-li voltes al cap durant temps i vam proposar-ne un parell, però no ens convencien. Volíem un nom que ens identifiqués. Aleshores, vam trobar un phrasal verb que defineix bastant la nostra actitud abans dels assajos i dels directes: Bustin’ Out. Ve a dir “A saco, a per totes…”
El vostre repertori musical, de quines cançons es compon? Quines són les vostres influències?
Vam començar versionant Metallica, AC-DC, Judas Priest… Amb el temps, vam començar a compondre temes propis, creant-los, polint-los, retocant-los… Cadascú aportava la seva pinzellada al tema. Actualment, tenim 8 temes propis, i dos en procés. Esperem plasmar-los a la maqueta que farem amb Atlàntida Studios.
{mosimage}Qui escriu les lletres?
Les lletres les fem entre tots. Procurem sempre posar en comú tot el que creem, i que ens agradi als 4. No sempre és fàcil, però si toques alguna cosa que t’agrada, es toca d’una altra manera. Les ganes i la passió que puguis posar en una cançó sempre serà superior si n’estàs satisfet i orgullós. Cantem en anglès, però no descartem altres llengües. Tenim temàtica molt diversa, i intentem sempre plasmar el que creiem i sentim a les cançons.
Amb samarreta negre, texans i cadenes pels pantalons aquests joves s'uneixen a la perfecció a dalt de l'escenari formant una combinació que fa força patxoca. Cal dir que fora de l'escenari són quatre nois que tenen un bon rotllo impressionant, el qual barregen amb il·lusió, diversió, esforç, i passió per la música. Tots el elements necessaris per seguir triomfant i arribar tan lluny com desitgen.
UN COLOR: Negre
UNA PEL·LÍCULA: The warriors
UN LLIBRE: El mecanoscrit del segon origen
UN MENJAR: patates braves
UN LLOC: el buc d'assaig
UN ESCENARI: Sala KGB
UN GRUP: Metallica
UN ÍDOL: Pep Guardiola
UN DESIG: Poder viure de la música
