Feminisme islàmic
{mosimage}Darrerament s’ha encetat un debat sobre si s’ha de prohibir o no l’ús del vel integral, en les modalitats de burca i niqab, a casa nostra. Com ja vaig escriure en un article anterior, el Qur`an (és a dir, l’Alcorà) no és preceptiu per a aquests tipus de vestimentes, com tampoc ho és per a l’ablació de clítoris, un costum preislàmic que no podem permetre. Això del vel integral és un tema complex però, personalment, crec que en una societat com la nostra (malgrat que encara és lluny de la igualtat en drets i deures per condició de sexe), no pot permetre, però, que cap persona, home o dona, porti una indumentària que vagi en contra de la Convenció Europea de Drets Humans. És veritat que molts s’apunten a la prohibició per pura i simple xenofòbia i islamofòbia. Jo no. La meva curiositat per les cultures, em va dur, ja fa uns quants anys, a estudiar àrab, història i religió islàmiques i m’encanta, per exemple, la recitació dels versets alcorànics, en especial el de la Sura al-Fatiha. L’islam no és una religió més “fosca” del que ho puguin ser el cristianisme o el judaisme. Les tres religions del Llibre imposen les seves estructures mentals masclistes, sovint, per damunt de la bondat dels seus credos, textos que són deutors de l’època en què foren concebuts. No obstant això, en el si d’aquestes religions hi ha grups de debat intern que es mouen i que pretenen adaptar la doctrina als temps actuals. Així, a l’islam, moltes dones musulmanes estan lluitant per intentar modificar situacions en contextos en els quals són discriminades. No ho tenen fàcil però no defalleixen. Molts no ho sabíem, però la Junta Islàmica Catalana ha organitzat, fins ara, tres congressos internacionals sobre feminisme islàmic, i precisament aquest any, durant els dies 22, 23 i 24 d’octubre, se celebrarà a Madrid el quart congrés, amb temes tan punyents com la resposta, des del feminisme islàmic, al fet que moltes de les tradicions discriminatòries cap a les dones es justifiquen en hadisos (hadiz: paraules i accions de Mahoma relatades pels seus companys i compilades per savis posteriors) i no pas en l’Alcorà. Molts d’aquests hadisos, adverteixen les feministes, són de dubtós origen i uns altres han estat manipulats i llegits des d’una perspectiva patriarcal. En definitiva, cal un feminisme islàmic?, ens preguntem. “L’Alcorà és com una guia. És cert que no parla de feminisme però parla a cada moment de justícia. En els nostres contextos, necessitem respostes musulmanes a tots els nostres problemes perquè amb el feminisme secular no arribem suficientment a tots els aspectes. Per això és crucial el feminisme islàmic i el seu treball d’interpretació del text revelat”, respon l’Amina Teslima Al Jerrahi. Us animo que entreu a la web del Congrés: http://feminismeislamic.org/CA/home/