Reflexions sobre una crisi anunciada
{mosimage}Arribem un any més a l’època estival. Enguany, però, vivim uns moments polítics i socials força complexos i podem dir que la desorientació en la presa de decisions, per un cantó, i la incertesa de cap a on ens portaran aquestes decisions, per un altre, fan que se’ns presenti un estiu “calent”, i mai més ben dit. Cal que siguem conscients que aquesta crisi no és un fet més o menys puntual, sinó el reflex d’una manera de viure i entendre la vida erronis i que s’han demostrat insostenibles. Hem viscut durant molts anys de manera alegre i despreocupada pensant que quan arribessin les vaques magres ja ens ho faríem. Doncs, portem dos anys sense sortir-nos-en i amb un futur del tot incert, amb unes capes socials mitjanes fortament castigades i unes de baixes que no saben per on han de tirar, que van abandonar, per exemple, la formació i avui són persones poc qualificades (i en són moltes, tant d’aquí com de fora) que no troben encaix en el món laboral. D’altra banda, tractar de sortir de la crisi reduint els salaris i les rendes de la majoria de la població és una mala pensada i, entre altres raons, Zapatero passarà a la història com el líder pretesament social que va consumar les més doloroses retallades socials. Tot un contrasentit. A Convergència no tenim cap vareta màgica per sortir de la situació actual a curt termini ni volem erigir-nos en salvapàtries improvisats. No, no és la impovisació ni el “bote pronto” la nostra manera d’afrontar els problemes que actualment ens afecten. El nostre projecte és un full de ruta per redreçar amb esforç i voluntat una societat rica i plena, amb grans dosis de sentit comú i un necessari punt d’il.lusió, però sent conscients que ja s’ha acabat allò d’estirar més el braç que la màniga. És urgent fer un canvi de xips. Fem-ho i fem-ho bé! Com deia al principi, ja som a l’estiu, època sens dubte abonada a l’optimisme. Ha de ser així.
