Es busca…
{mosimage}Sóc Xavier Bermúdez, tinc 33 anys i estic buscant feina. En el meu currículum podrà veure algunes dades sobre mi, però crec que és important acompanyar aquesta carta. Abans que res vull demanar disculpes. Sé que en el CV hi ha diverses coses que són… inconvenients i, per això, li demano disculpes, esperant que pugui comprendre la meva posició i veure més enllà del paper.
Probablement, vostè haurà penjat un cartell de “es busca dependenta” al seu aparador, així que demano perdó per presentar-me en la meva condició de mascle, objectivament menys eficient per atendre el públic, i ni de lluny tant agradable en el tracte, però no és culpa meva, sóc una víctima de la genètica.
Cregui'm que sóc conscient d'aquesta diferència i, per tant, prometo fer un sobreesforç per estar a l'alçada de les circumstàncies. Permeti'm demanar perdó per haver cursat fins a cinquè d'Arquitectura, ja sap, va ser una ximpleria de joventut. Si li serveix de res, li puc dir que no he cursat el PFC, de manera que oficialment no tinc la titulació, i és com si res hagués passat -sempre i quan, és clar, vostè tingui a bé fer els ulls grossos-. Hauria d'haver recapacitat abans, ho sé, potser en descobrir que no tindria mai un horari normal, o que el sou mai aniria d'acord amb la feina que feia -per no espantar-lo ja li puc dir que el sou d'arquitecte (treballador, no l'amo d'un despatx) és el més baix de tots els que intervenen en la construcció d'un edifici-, i sobretot perquè l’especialització que suposa imprimiria en mi una impossibilitat gairebé física per realitzar altres feines, com estic descobrint avui en dia.
Si hagués vist la llum en el seu moment, potser avui tindria una experiència digna de mostrar en el CV, i no el trist “Col·laboracions vàries en despatxos d'Arquitectura” en les quals justifico 9 anys de vida laboral -no he volgut enganyar-lo amb feines falses, en contra del que em va recomanar la noia
de l’OTG-, he pensat que detallar-les fins al punt en què estaven seria contraproduent, essent conscient del problema objectiu d'aquestes dades el més honest és resumir-ho, no volem aprofundir en allò que sabem que ens durà problemes. De la mateixa manera, li puc ben jurar que la feina d'agent auxiliar de rampa a l'aeroport és autèntica, i que la vaig fer el millor que vaig poder, i em consta que els meus superiors estaven contents. Va costar el favor personal d'un gran amic, però per fi vaig aconseguir una feina de veritat.
Entengui, si us plau, que tots aquests anys malgastats no faran que el dia de demà vulgui abandonar-lo per tornar al món de l'arquitectura -si ho pensa és perquè mai ha treballat d'arquitecte-, ara sé que l'important és tenir una bona manera de guanyar-se la vida. A punt de fer els 34, no sé com acabaré
d'aquí a tres mesos, ja que la meva situació sembla irrecuperable i, cregui'm, no hi ha millor al·licient per valorar una feina com la que li demano.
Per acabar, voldria fer un parell d’esmenes en el currículum. Sé que no ho diu, però en secret toco el piano, no només això, sóc àrbitre de kick boxing i -déu em perdoni- escric llibres. Sóc conscient de la desviació que suposen totes aquestes coses en una sola persona -ja no diguem acompanyat de la formació i experiència professional-, per això li asseguro que ningú ho sabrà, si així ho creu necessari. No voldria que se n'adonés per tercers, i espero que sàpiga valorar la meva honestedat en un tema com aquest. Si li serveix de res, quan dic allò de “aficionat a les motos, cine, musica i video-jocs” li sóc completament sincer. Espero notícies seves.
Atentament:
Xavier Bermúdez
NOTA: Totes les dades aparegudes en aquest article són reals.
