Papuzsa, la poeta romí
{mosimage}Fa uns dies, en una terrasseta d’un xiringuito de la platja ens vam reunir quatre amics i amigues de Barcelona i àrea metropolitana, per fer un cafè i parlar una mica de com ens havien anat les coses durant aquesta primera part de l’any. En un moment de la trobada –no sé ben bé per què– vam començar a parlar dels roma (gitanos), dels seus costums, de la seva manera de fer…, la conversa es va anar escalfant i vaig advertir en alguns companys un posat d’intolerància que em va sorprendre bastant. L’Antoni, per exemple, va deixar anar, tot exaltat, que els roma eren “una colla d’analfabets que només volien viure del ‘cuento’ i que amb pobles com aquests, sense cultura, no calia perdre-hi el temps”. Val a dir que tots, en un primer moment, ens vam quedar garratibats d’escoltar l’Antoni dient aquella barbaritat però, aleshores, l’Adela, per sorpresa, s’hi va afegir… com si li donés les gràcies per haver trencat aquell “gel incòmode” i poder, ella mateixa, esplair-se ara amb total tranquil.litat. Aleshores, vaig haver d’intervenir i posar una mica de seny a tanta “burrada” i com que se suposa que em trobava davant de gent llegida, els vaig haver de recordar alguns conceptes bàsics, com ara que una cultura àgrafa no vol dir inculta o que n’és, d’important, la literatura de transmissió oral en infinitat de pobles. Certament, l’obra escrita dels roma és molt recent, de principis del segle xx i la literatura, de manera continuada, sorgeix en el moment en què aquests roma s’han organitzat i han començat a fundar associacions culturals i artístiques. No obstant això, ja hi ha figures literàries d’alt nivell a molts països europeus i, amb una mica de ganes, se’n pot trobar informació. I jo, com a lector de poesia, vull fer esment especial d’una poeta romí polonesa, que és exemple de superació i sensibilitat: la Papusza, una senyora que es va donar a conèixer literàriament a partir dels anys 50, i que va haver de patir la incomprensió de la Polònia de l’època i, per descomptat, dels esquemes tradicionals de la seva pròpia gent… Dit això, es va acabar la trobada de cop i hem quedat per veure’ns de nou abans de Cap d’Any.
Moisés Stanckowich
kowich@gmail.com
