Aigua va! Continuem sent ciutat navegable…

Aigua va! Continuem sent ciutat navegable…

{mosimage}Divendres passat, com si res, comença a ploure, ploure, ploure. Comença la tardor i la terra fa olor de bolets. Res que no sigui previsible, l’agost ens ha avançat algun xàfec en dates assenyalades… El que sí hauria de preveure l’equip que governa l’Ajuntament (PSC-PSOE-CiU i EUiA) és que quan es fan obres, s’embomben, es publiciten i se n’omplen la boca, sobretot si com ells diuen els hi paga el Sr. Zapatero (amb els diners de tots, evidentment, que ells ens fan creure que són diners que ens plouen perquè ells són socialistes…). Bé doncs, divendres va ploure i van tallar el carrer dels Tarongers i el pont que uneix Bellamar amb el passeig Marítim. La inundació era de les que fan història, sobretot història navegable d’algunes zones ja emblemàtiques de Castelldefels.

Vaig quedar garratibada. Tot l’estiu han estat fent les obres al passeig dels Tarongers amb tot el renou que significa, en plena temporada de platja, patint obstacles on hi ha l’origen i final dels autobusos, esperant el pas alternatiu al pont que ens uneix amb la platja i amb el seu comerç, dies i dies trepitjant plaques de ferro, sorolls i molèsties vàries. Tot suportat sense queixes: si això evitava que es tornés a inundar amb mig metre d’aigua, si això evitava que les cases es veiessin envaïdes per onades d’aigua fangosa i insalubre, si això evitava que no poguéssim accedir al pont per anar al tren, si això evitava… Però malauradament, la propaganda no va acompanyada de fets i aquests diners que creiem ben invertits han resultat uns diners que no han servit de res. L’altre dia davant la contemplació del que una obra no ha solucionat et sents pres de la ira, per una banda, i de la perplexitat. Qui caram planifica! A qui s’adjudiquen aquestes obres que acaben sent l’obra del “Pepe Gotera i Otilio, chapuzas a domicilio” que era una històrieta d’una coneguda revista infantil. No hi ha dret que amb els diners públics es facin aquests bunyols. Els veïns i veïnes que han patit les molèsties ara han vist com no han servit de res.