Pimeres reflexions tardorenques
{mosimage}S’ha acabat l’estiu. Ja en tenia ganes, encara que enguany els mesos de juliol i agost no han estat tant calorosos com em temia, fet que m’ha permès treballar i estudiar sense angoixes i amb tranquil.litat. Aquest any tampoc no he fet vacances, llevat d’algun dia en què no he anat al despatx per anar a la platja del Garraf o pujar a Barcelona a passar el dia. El meu horari flexible m’ha permès combinar feina, lleure i estudi, trets, tots tres, que defineixen la meva existència. El mes de setembre es presenta farcit de cursos i actes als quals he d’assistir, i el mes d’octubre gairebé igual. M’agrada viure així, sempre amb la voluntat expressa d’aprendre, d’estar continuament aprenent dels viatges, dels llibres i de les persones. Aquella antiga mentalitat segons la qual una persona, un cop acabats els estudis, deixava de reciclar-se o d’estudiar coses noves està canviant. És un procés lent, però cada vegada més ens adonem del plaer d’adquirir nous coneixements, del fet que el món és moltíssim més del que un dia vam estudiar o del que la televisió i internet prediquen sovint de manera enganyosa. Cal combinar experiència directa amb experiència llegida, i saber ponderar els resultats. De totes maneres, saber coses si ve et fa més lliure, per una altra banda també et pot fer més “desgraciat”. A vegades, voldria tenir aquella “fe del carbonero” que el mateix Unamuno desitjava sovint per si mateix i mirar de ser feliç de la manera més senzilla possible, és a dir, sense haver de “menjar-me tant el coco”…, sense gaire èxit, és clar. Recula l’estiu, deixem-lo finalment enrere i preparem-nos per a les primeres matinades de manteta i finestres encara obertes, per a postes de sol espaterrants en companyia dels qui t’estimes…, bona música, bona lectura i molt encara per descobrir. Bona tardor.
Moisès Stanckowich
kowich@gmail.com