Quin és el millor esport per als nostres fills/es?
L’habitual vida sedentària requereix la pràctica d’una activitat física per a aconseguir els beneficis de l’exercici. Però un esport que encaixi amb les necessitats de cadascú no és tan fàcil de trobar i, sovint, per més il·lusió que s’hi posi al principi, es comença i s’abandona aviat. La idea que es té dels esports sol venir desvirtuada pel seu ressò mediàtic, de vegades ben allunyada de la realitat. Cal saber, doncs, a l’hora de posar-s’hi, quin esport triar.
Els habitants de Kenya practiquen massivament les curses de llarga distància. En canvi, al Regne Unit, són molt habituals els esports del rugby o golf. Pocs italians hi ha, en canvi, que no estiguin involucrats en les competicions automobilístiques, de la mateixa manera que els belgues són fanàtics del motocross. Ja en el nostre país, si es viu a Badalona, s’està d’una manera o d’una altra vinculat al basquetbol. La gent de Reus o Sant Sadurní d’Anoia són devots de l’hoquei patins. I així es podríen donar infinits exemples. Per què aquestes diferències? Doncs, perquè l’esport és cultura. És a dir, que l’activitat física consubstancial al gènere humà es desenvolupa de distintes maneres en funció del lloc on es realitza. I això és, sens dubte, una font d’enriquiment i d’integració social.
Esports de raqueta
Al Baix Llobregat, la primera resposta que ve al cap quan hom es pregunta quin pot ser l’esport més pràcticat aquí és el futbol. Però aquesta mateixa contesta es podría donar a qualsevol altra part del món perquè és la competició més popular a la majoria de les comunitats. Deixant de banda el futbol, probablement el segon esport escollit al Baix Llobregat seria el tennis. Una breu ennumeració dels clubs de la zona ens il·lustra sobre el tema: Tenis Andrés Gimeno, Club Tennis Castelldefels, Pineda de Gavà, Tenis Mar, Academia Sanchez-Casal, Tennis L’Hospitalet, Accura de Sant Boi, Tennis Sant Joan Despí, FCT a Cornellà, etc. Fent un càlcul aproximat, ens trobem que a Barcelona-Sud hi ha gairebé una pista de tennis per quilòmetre quadrat. És innegable que vivim en una área de cultura del tennis, i també ho és que aquesta área és admirada per molts practicants de tennis d’arreu del món.
Però quan es pronuncia la paraula “tennis”, què és el primer que ens ve al cap? Potser les emocionants victòries del Rafael Nadal? Que un esport difícil? Que és apassionant? Que és elitista, o que utilitza una indumentària molt particular, que fins i tot arriba a fer tendència en temes de moda? Què més imginem? Uns suggeriments per a la reflexió: primer, el tennis és un esport individual, per tant, té uns valors diferents als esports col·lectius. Segon, en tant que esport de raqueta (no esport de pilota, o d’aigua, o de lluita…) requereix d’un instrument, la raqueta, que necesita d’una técnica mínima. Això significa una inversió en temps i exercici físic. Tercer, pot esdevenir un esport de per vida. Un cop dominada aquesta técnica, que és semblant a apendre a patinar o a muntar en bicicleta, la diversió està assegurada per a tota l’existència. Fins i tot, la possibilitat de jugar a dobles permet la gent gran practicar-lo amb máxima seguretat. Per tant, parlem d’un esport que assegura un exercici físic constant i que afavoreix la creació de comunitats saludables.
L’Associació Tennis i Cultura
Amb la finalitat de crear un fòrum de debat que permeti definir què significa cultura del tennis al Baix Llobregat i divulgar arreu del món les conclusions a les quals es vagin arriban, s’ha creat l’Associació Tennis i Cultura, que tinc l’honor de presidir. És molt necessària la participació de tothom que ho desitgi, des dels jugadors, entrenadors, gerents i juntes directives de clubs fins a autoritats locals i supralocals (patronats, ajuntaments, consells comarcals, diputacions…), passant per federacions, escoles, universitats i altres agents econòmics i culturals. Actualment, s’està preparant la web oficial de l’Associació Tennis i Cultura (també tindrà la seva versió en anglès) amb la finalitat de fer-ne una presentació oficial i donar el tret de sortida a les activitats programades de cara al 2011.
Dos apunts finals: Agraïr profundament a les persones que ens estant ajudant en el projecte, d’una banda, i, d’una altra, remarcar que per a mi resulta molt gratificant que aquesta iniciativa la lideri Castelldefels, ciutat amb una llarga tradició pel noble esport del tennis.
Xavier Company
President de l’Associació Tennis i Cultura
xcompany@arrakis.es
