Entrevista a Jaume Burcet
Descobrim l'Argentina més Catalana. Al setembre de l’any 1949 un vaixell provinent d’Espanya amb centenars d’espanyols va desembarcar a l’antic Port de Buenos Aires, un del passatgers era en Jaume Burcet, un noi de 21 anys.
{mosimage}Ara, ja en té uns quants més i és el vicepresident del Casal de Catalunya, un centre cultural de la comunitat catalana que es troba a Buenos Aires, encara que també hi ha representació en moltes províncies de l’Argentina. El juliol de l’any vinent el Casal farà 125 anys.
Quants anys fa que viu a l’Argentina?
Fa 61 anys que visc aquí. Vaig arribar al setembre de l’any 1949 i no vaig tornar fins a l’any 1971 on un xàrter ens va portar a molts catalans. A Espanya era un època difícil i vam haver de començar una nova vida aquí, encara que ja tenia contacte per treballar aquí amb un soci meu.
Des de quan forma part, vostè, del Casal de Catalunya? I des de quan n’és vicepresident?
Quan vaig arribar a l’Argentina, em vaig fer soci del Casal de Catalunya, així que porto molts anys en aquest Casal. En relació amb el meu càrrec de vicepresident, ho he sigut durant diferents períodes ja que els estatuts no permeten fer un mandat continuat. Ara, el Consell Directiu està constituït des del juliol de 2009 quan es va dur a terme l' Assemblea.
{mosimage}Parli’ns una mica de la història del Casal de Catalunya. Quan es va crear? Quins va ésser els seus fundadors?
El Casal de Catalunya de Buenos Aires es va fundar un 12 d’octubre de l’any 1886, va ésser el primer casal al món i està guardonat amb la creu de Sant Jordi. El van crear un conjunt de catalans que residien a Buenos Aires, el van anomenar Centre Català. Tres anys més tard el senyor Lluís Castells i la seva dona, Elisa Uriburu, van comprar el terreny on es troba l’entitat i el van cedir per temps indefinit. Així, en les primeres èpoques, una part de l’edifici la feia servir el Consolat Espanyol, la Cambra de Comerç Hispano-Argentina i altres serveis diplomàtics, mentre que la part de sota quedava com a seu del Centre Català i el Montepío. A l’any 1927 el Centre aconseguí del Banc Hipotecari Nacional un crèdit a trenta anys gràcies al qual avui el Casal de Catalunya és l’unic propietari.
Quants socis té el Casal?
Ara mateix uns 300 socis més o menys, però hem arribat a ser uns 3.000. Durant l’any 2009 es van incorporar 34 socis més al Casal. En el transcurs de l’any 2010, hi ha hagut 36 nous socis.
Com us financieu? Rebeu alguna ajuda del Govern espanyol o de la Generalitat de Catalunya?
Amb la contribució del socis o, alguns cops, també rebem donacions. Sí, rebem un ajut de la Generalitat de Catalunya, amb el qual també podem seguir creixent dia a dia.
Què podem trobar avui dia al carrer Chacabuco núm. 863?
El nostre objectiu és dur activitats relacionades amb la nostra cultura i oferir serveis a la comunitat catalana i argentina. Aquí es poden practicar les sardanes, les puntes, les arts plàstiques, dança, la llengua catalana… Altres serveis que tenim són la nostra orquestra que ofereix concerts gratuïts majoritàriament de música argentina i catalana, la revista Anem-hi on es sintetitza l'actualitat i la vida social de l'entitat, un programa de ràdio L’hora Catalana que s’emet tots el diumenges de 13.30 a 14.30 h a l’emissora 97.9 FM. Altres serveis que poden trobar són la Biblioteca "Pompeu Fabra", que acull més de 14.000 exemplars i que pot ser consultada per tothom.
Aquí dins també hi ha el Teatre Margarida Xirgu i el "Bar de Tapas & Restó", que es troben concedits ara mateix.
Com podeu comprovar, gràcies al Casal de Catalunya molts catalans i argentins poden mantenir o conèixer les tradicions catalanes com ara ballar sardanes, menjar una boníssima paella, fer de puntaires i sobretot compartir la llengua catalana, la màxima expressió de la nostra llibertat
