Les entitats financeres tenen més poder
{mosimage}Fa 32 anys de l’aprovació de la Constitució espanyola i cada 6 de desembre es commemora l’aniversari de la Carla Magna. Aquesta és una data, i enguany torna a confirmar-se, per a un dia de commemoració i festa, però els 364 dies restants de l’any suposen incompliments permanents i creixents de l'Estat Social i de Dret que es consagra a la Constitució. Recordem alguns articles. Article 31, fiscalitat progressiva. Article 34, Dret al treball i a remuneració suficient. Article 41, prestacions socials i per a l’atur. Article 47, Dret a una vivenda digna. Article 128, la riquesa del país supeditada a l’interès general. Article 131, planificació de l'economia. Un cop feta la referència a aquests articles, la pregunta adient és: s’està complint la Constitució? I la resposta evident és que no, i la situació política i econòmica confirmen que es desnaturalitzen, cada dia més, els continguts d’aquell pacte que va ser la Constitució. La desnaturalització ve donada perquè estan sent els mercats (que suposen l’especulació i la negació de la democràcia) els que estan marcant les decisions polítiques, a Espanya i a la Unió Europa, per la qual cosa allò que recull la Constitució: dret al treball, prestacions socials, dret a una vivenda digna, planificació de l’economia, fiscalitat progressiva… són paper mullat. Aleshores, no ha de sorprendre el tipus de resposta a la pregunta Qui té més poder?, feta a la darrera enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Quasi un terç dels ciutadans de l’Estat espanyol creu que els bancs són els que tenen més poder a Espanya, fins i tot per davant del Govern. Aquesta resposta no ha estat sempre així. L’agudització de les conseqüències de la crisi econòmica del capitalisme coincideix a situar les entitats financeres al capdavant, amb un 31,6% de les respostes. Segueixen Govern (26,4%), grans empreses (15,1%) i mitjans de comunicació (8,7%). La majoria de la ciutadania té raó. Els poders financer i econòmic han dissenyat una intervenció al marge de la democràcia que sacrifica els interessos, els drets i les conquestes de les persones, en favor dels mercats i l’especulació. Què cal fer, doncs? Més democràcia i més política.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat
