Toca canviar el xip
{mosimage}Cada dia que passa som més conscients que ens esperen temps durs, tant a nivell econòmic com social. Que els especuladors financers ens han abocat a una crisi que no és només conjuntural sinó estructural és per anar canviant el xip. L’administració local, l’ajuntament de la ciutat n’hauria d’anar prenent nota, doncs fer com fins ara esperant temps millors per continuar amb el mateix xip de sempre ja no s’hi val, però sembla que creuen que mirar a una altra banda, fer veure que té les arques sanejades i que continuar construint sense canviar ni una coma del guió els durà a la situació anterior. Situació en què les arques s’omplien a costa de construir desmesuradament i en què els suports es podien agrair, aquests temps, com diu la cançó, estan canviant. Ara som tots més pobres i l’afany recaptatori es fa més evident, ara ja la nostra gent gran està ratllant la misèria amb pensions de simple subsistència, ara els nostres fills i filles no tenen futur laboral, la població aturada no té com sortir d’una situació que li han creat i ja toca, canviar el xip. Mentrestant des de l’Estat, aquest Estat que ens buida les butxaques i fa que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya siguem qui més paguem els plats trencats, per poder mantenir borses de vot en comptes de crear riquesa, aquest Estat que es vendrà una part del nostre aeroport per poder tenir diners per a… , aquest Estat que decideix que privatitzar i malvendre pot ser una solució immediata, però que serà pa per avui i fam per a demà, ens vol tocats i enfonsats. Però hem d’alçar-nos per cercar solucions internes i evitar d’una vegada per totes que els nostres esforços s’escolin pel sac foradat d’un Estat que amb el seu nacionalisme espanyol ens condemna a treballar per pagar les seves bagatel·les. Aquí tenim molt per fer amb els nostres impostos per a tota la gent que viu ( i alguns poden,fins i tot, treballar) a casa nostra. La recuperació de la cultura de l’esforç, l’honestedat i la transparència haurien de ser el far. Que deixin d’obrir i tancar carrers i que s’ajudi els emprenedors i les emprenedores, la gent jove que cerca fórmules per sobreviure, els aturats i aturades i sobretot la nostra gent gran, ara més vulnerable que mai. I que no facin demagògia amb el ara no toca parlar de cultura de llengua ni d’independència, perquè només ens ho diuen als catalans i catalanes mentre piquen l’ullet als que arrabassen vots enfrontant la nostra societat, amb les mentires que calgui, imposant-nos, al més pur estil franquista, una sola llengua, una sola nació i una sola cultura, la que ells entenen per espanyola, és clar. Nosaltres podem estar tocats però no estem enfonsats, per tant continuarem defensant Catalunya i tota la seva gent, fins i tot els botiflers espanyolistes, per sortir de la crisi però no a canvi que ens tapin la boca. Toca canviar el xip i és hora de ser democràticament radicals.
Àngels Coté
GM d’Esquerra