Tranquil.litat i bons aliments
{mosimage}Falten uns dies per acabar el mes de gener d’aquest any 2011 i a l’hora d’escriure aquesta columna em vénen al cap un munt de pensaments polítics que, a mesura que els visualitzo, van prenent forma. I per començar, vull fer un breu esment al Govern de la Generalitat, encapçalat per l’Artur Mas, que ja des del principi ha començat a posar ordre en el desgavell, sobretot econòmic, que ens ha deixat el tripartit, una esquerra plural les aigües de la qual baixen tèrboles avui dia i que, per disfressar-ho de contundent oposició, critiquen i critiquen ara les primeres decisions del nou Govern d’en Mas. En l’àmbit municipal, i amb vista a les eleccions del maig, a Castelldefels, i per primera vegada en la història de la democràcia, l’hegemonia tradicional de les esquerres s’ha dissolt i tot és obert en la cursa cap a l’alcaldia de la ciutat. Les esquerres, qüestionades fins i tot per les seves bases a moltes converses de carrer, es defensen atacant, i s’equivoquen d’estratègia, i no sembla que vulguin rectificar-la. A Convergència farem (ja la fem) una campanya en positiu, sense demonitzar ningú perquè, com s’ha demostrat, la governabilitat d’una societat pot aplegar perfectament diverses sensibilitats si tenim ben clar cap on anem i el que volem, i a Convergència tot això ho sabem. Esperem que les esquerres es tranquil.litzin i apostin per un diàleg constructiu, sinó encara em creuré de debò les paraules d’en Ferran Mascarell, Conseller de Cultura, quan declara que “en el PSC no aconsegueixes parlar de política, solament de carnets i enemics”.
Armand Güell
President local CDC
