Petita història d’una gran crisi
Tot va començar fa quatre anys amb la crisi de les hipoteques “subprime”, des de llavors, hem patit un progressiu empitjorament de la situació econòmica, que ha superat les capacitats dels governs i de les autoritats monetàries per trobar solucions.
Estem a la crisi financera més complexa i severa de la història recent. Una crisi de nova generació. El seu origen es troba en les economies més avançades i s’ha encomanat a la resta del món. Però, curiosament, les economies de països com ara Brasil, Xina i Índia ja n’estan sortint. Les economies de la zona euro creixen, però igualment hi creix la desocupació. Estem patint el pitjor efecte que pot suportar una societat moderna, l’atur i els drames personals i familiars que comporta.
En quin punt del túnel ens trobem? Les previsions dels experts diuen que encara trigarem a crear ocupació. Probablement, el pitjor ja ha passat, però això no equival a dir que la sortida és a prop. Patim una crisi de confiança, amb una forta mortalitat empresarial. Cal tallar el cercle viciós: Sense crèdit no hi ha creixement empresarial i sense creixement no es redueix l’atur. Cal incentivar les empreses a invertir.
Què s’hi pot fer des de l’àmbit local? Primer, tenir clar que la principal prioritat és la lluita contra la crisi econòmica. Segon, la sortida ha de venir des de la iniciativa personal, el compromís amb les persones, el treball, la cultura de l’esforç, la cooperació i la sensibilitat social. L’empresa com a protagonista i generadora de feina i riquesa. L’emprenedor, figura clau del desenvolupament econòmic. Tercer, mesures econòmiques públiques de suport, que fomentin la internacionalització de les empreses, perquè estem en un mercat global. Quart, propiciar un alt grau de formació i d’especialització per crear ocupació d’alt valor afegit. El capital humà és el principal actiu. Cinquè, aposta sincera i veritable per les empreses relacionades amb la innovació, les TICs , la sostenibilitat i el medi ambient.
I sobretot, com es diu en llatí, “Labor omnia vincit”, el treball conquereix totes les coses.
Xavier Amate
CiU
