Anna i Mercè guanyadores del Premi Reginó
{mosimage}A finals de desembre passat, l'Institut Català de les Dones va atorgar el Premi Reginó de foment de la recerca a l'ensenyament secundari sobre temes de gènere i de les dones a les germanes Anna i Mercè López Bercero. El premi a la millor recerca va ser per un treball sobre l'obra de Dolors Monserdà realitzat per aquestes alumnes de l'IES Les Marines, de Castelldefels. Avui, La Voz té el plaer d’entrevistar-les.
{mosimage}Per quà vau escollir a l’escriptora Dolors Monserdà per fer el Treball de Recerca?
La nostra tutora, Rosa Agulló, ens la va recomanar perquè va ser una dona molt important i poc valorada, i la vam voler conèixer. El que més ens va agradar d’ella és que va dedicar tota la seva vida al millorament de la situació de la dona, ja sigui literàriament o socialment. La seva literatura està escrita per a elles, i no amb la intenció de divertir o entretenir, sinó amb el desig d’ensenyar, donar un missatge, trencar moltes tradicions injustes i així canviar la mentalitat de les persones.
A més, va ser una de les primeres a publicar novel·la en català, la primera a presidir uns Jocs Florals, va fundar associacions, patronats per a dones, donava feina de cosidores a domicili, ajudant a la seva independència econòmica; es va preocupar pel progrés i nivell cultural, feia conferències lluitant contra les injustícies que patien les treballadores, etc. I no ha estat mai valorada, si hagués estat un home, la qüestió seria diferent.
Quin va ser el paper històric de les dones escriptores a la literatura del segle XIX?
En aquella época, com tots/es sabem, les dones estaven oprimides (per una religió, rols…) i per aquesta marginació social, cada vegada més, tenien la necessitat de canviar-ho, escriure i dir la seva en un món dominat pels homes. Ser una dona de lletres, significava arriscar-se, però també afermar-se en contra dels costums comuns. Algunes dones van haver de buscar-se i amagar-se darrere d’un pseudònim masculí per així afrontar les reaccions de la societat (és com si ara nosaltres firmem com Alberto i Manolito, los Gemelos de Castelldefels, per evitar problemes amb la ciutat!!). Poseu-vos en la seva pell, imagineu-vos la por, la indignació, la necessitat de fer alguna cosa. Doncs, a partir d’aquí , a finals de segle XIX sorgeix una nova ideologia: El Feminisme, que té com a objectiu la igualtat de drets entre homes i dones.
{mosimage}Quin procés de documentació heu seguit per escriure el treball?
Hem llegit moltíssim: llibres d’història, articles de premsa, blogs i pàgines web, bibliografia especialitzada en el tema, etc. Vam analitzar l’obra La fabricanta, vam fer recorreguts literaris i vam fer unes enquestes dirigides a professors i professores dels tres instituts de Castelldefels, que ens han servit per saber el grau de coneixement que es té actualment de l’autora.
Podríem dir que Dolors Monserdà va ser una escriptora feminista?
Aquesta era la nostra hipòtesi. Al principi, pensàvem que sí però això no seria correcte del tot. El feminisme del segle XIX no és el mateix que el que coneixem avui. Per tant, no podem considerar-la “feminista” pel seu conservadorisme propi de la Renaixença, però sí que la considerem “protofeminista” i PRECURSORA DEL FEMINISME (CATALÀ).
Quin ha estat el seu llegat més gran?
Amb aquesta recerca hem volgut conèixer i estudiar una petitíssima part de la literatura escrita per una dona, i posar el nostre granet de sorra a la divulgació de la història femenina, de la qual formen part. Pensem que la producció literària no s’ha tractat com es mereix i, per aquesta raó, amb el nostre treball volem que no caigui en l’oblit i que se sàpiga que va existir.
Com definiríeu la seva obra literària “La fabricanta”, que curiosament ja utilitza el gènere femení en el títol?
Resulta innovador que una dona fos protagonista i l’encarregada de tirar endavant la família i el negoci, és a dir,que per primer cop era més important la dona que l’home. És una obra que aporta avenços importants en la història de la dona i la seva emancipació. Per exemple, el fet de sortir de casa perquè vol i li ve de gust, que es culturitzi, que es casi per amor i no per obligació, que no només serveixi per netejar la casa i tenir curar dels fills i, sobretot, que la dona treballi per ser autosuficient i que no depengui del marit, ja que pensem que avui la independència econòmica de la dona és la base de la llibertat. En definitiva, que deixi de ser,com es diu vulgarment, un objecte decoratiu. La definiria com a obra emancipadora i renovadora.
Personalment, què us ha aportat aquesta investigació?
Hem aprés moltíssimes coses i ens hem enriquit en molts àmbits. La llista seria llarga, però el que està clar és que l’esforç val la pena perquè la feina feta ens ho han reconegut en guanyar el Premi Reginó dels Premis de Recerca CIRIT.
Com sabem, s’ han trencat moltes barreres. La dona s’ha independitzat econòmicament, pot anar a l’escola o a la universitat de la mateixa manera que els homes. Són lliures a l’hora de prendre les seves decisions, no necessiten un marit per poder viure dignament. Les solteres ja no estan mal vistes com abans. Des de 1931 hi ha sufragi universal a Espanya i cada vegada la dona té més rellevància en la política, en càrrecs de responsabilitat, en el món de l’art o de l’esport. Malgrat tot, encara cal continuar lluitant per tal d’arribar a una veritable igualtat de sexes. Ens acomiadem dient que la feina de moltes persones que han lluitat pels altres i que han caigut en l’anonimat ens fa pensar que hem de valorar els privilegis que tenim, perquè molta d’aquesta gent oblidada i desconeguda van lluitar per millorar la societat que ara estem gaudint tots nosaltres. Sigueu feliços!!!!
Moltes felicitats, Anna i Mercè, pel vostre premi i, sobretot, per aquest magnífic treball sobre la persona de Dolors Monserdà, una dona que mereix tot el nostre respecte i admiració i que, gràcies al vostre estudi, ara coneixem molt millor.
