25.1 C
Castelldefels
Diumenge, setembre 19, 2021
IniciPolíticaEconomia humana

Economia humana

Economia humana

No m’agraden les expressions capital humà, recursos humans…, trobo que tracten les persones com a eines o engranatges d’una maquinària més gran i important. Res més important que les persones en el sentit d’individualitat, cada història de cada persona, de cada família és el centre irrepetible d’un petit univers. Quan parlem que hem ser humans com a valor, o en sentit contrari, referit a una persona o organització, que és inhumà, estem demostren que en moltes ocasions  confonem les prioritats del nostre projecte vital. No m’interessa qualsevol proposta que no respecti aquesta premissa. Sempre hem tingut clar que les persones, especialment les més desfavorides, i les seves necessitats han estat el punt clau de la nostra iniciativa política. L’economia en general, com una part del projecte polític, ha de procurar gestionar de la manera més eficient possible els recursos escassos que, per definició, i ara més que mai, tenen al seu abast  les administracions, les empreses i, al cap i a la fi, les persones. Per tant, l’economia en si mateixa no és una finalitat, sinó una sèrie de tècniques que faciliten i milloren la vida de les persones. Llavors, no estic d’acord que avui dia el més important sigui l’economia: el més important continuen sent les persones. Està clar que gestionar  en època d’abundància, amb molts recursos, és relativament senzill,  qualsevol iniciativa es porta a terme i contenta tothom. Gestionar l’escassetat  és més complex, implica d’entrada prioritat de totes les alternatives amb coherència, d’aquelles que siguin més efectives amb el menor cost possible i, en  ocasions, sacrificar determinades activitats per salvar unes altres. Crec que els governants han de governar i això vol dir escoltar, analitzar i decidir  per al bé comú.   Aquestes decisions impliquen, sovint, valentia i coratge a l’hora d’abordar la realitat i, fins i tot, assumir un cert  grau d’incomprensió.

Tot això ens porta a fer un plantejament clar: en la greu situació actual no hi ha dos estils de fer política, hi ha una  realitat  que no és d’esquerres ni de dretes. El respecte per als ciutadans passa per explicar la realitat de les situacions, i tinc la impressió que el discurs fàcil és precisament el que actualment ens ofereixen moltes formacions.

RELATED ARTICLES

Most Popular

Recent Comments