Memòries del Japó
{mosimage}El terratrèmol i posterior tsunami del Japó m’han permès tornar a veure ciutats i prefectures japoneses que tenia mig oblidades i que, amb aquesta desgràcia, he pogut rememorar, encara que no en la millor de les circumstàncies. Planyo les víctimes i no tinc la certesa que algun dels membres de la meva antiga família política no n’hagi estat, de víctima. Confio que no, però no ho puc assegurar. Així, he pogut tornar a sentir el nom de Chiba, la prefectura i ciutat on hi va haver explosions en una refineria de petroli. Encara recordo l’adreça del carrer de la ciutat de Noda (una de les ciutats de Chiba) on havia passat estades familiars: kamihanawa shin-machi, es deia aquell carrer. A Noda, camí de l’estació del tren, passes per davant del centre de producció d’una de les salses de soja més conegudes arreu del món i que tots nosaltres hem tastat alguna vegada a casa o als restaurants xinesos de certa qualitat: la salsa Kikkoman. A Noda, vaig posar-me per primer cop un chanchanko, una mena de bata que pot ser de llana o cotó, básicament, i que et poses per estar per casa. És ample i còmode i abriga força a l’hivern. Si busqués les fotos, encara en trobaria alguna on surto amb chanchanko. Ara, a casa, en tinc un comprat en una botiga índia de Barcelona, però que no arriba a ser el mateix. Aquella primera estada a Chiba (gener de 1993) va coincidir que es feia oficial el prometatge de la Masako Owada (Masako-sama després) amb el príncep hereu Naruhito, i totes els canals de televisió anaven plens d’aquella notícia. Però a Chiba no hi vaig anar massa perquè de seguida, recordo, la família es va traslladar a Kani, a prop de Nagoya, a la prefectura de Gifu que, afortunadament, no sembla haver-se vist afectada pel terratrèmol. Els japonesos estan molt preparats per als sismes, encara que potser no tant per als tsunamis, però jo em pregunto: Què es pot fer per arrecerar-se quan sabem que s’apropa un tsunami? Amb prou feina podem abandonar a corre-cuita la ciutat o poble en què ens trobem… Tots hem vist, amb total impotència, com cases i vehicles han estat arrossegats per la força indomable de l’aigua. Darrerament, el Japó tornava a ser una de les meves possibles destinacions de futur, però de moment l’hauré d’ajornar. Matsuo Basho (segle XVII) és un dels més grans poetes japonesos, famós pels seus delicats i alhora punyents haikus, composició poètica clàssica que Basho havia definit com “allò que reflecteix senzillament el que passa en un lloc i en un moment”, en perfecta consonància amb l’ensenyament budista de l’ara i l’aquí. Per cloure, n’he trobat un que m’agrada especialment i que reflecteix molt a la japonesa la sensació de por i, al mateix temps, d’esperança: S'enfosqueix el mar. / Les veus dels ànecs / són vagament blanques.
