La misteriosa composició del tabac
{mosimage}Tots els productes de consum estan obligats a declarar públicament llur composició. Una excepció flagrant afecta als productes elaborats amb tabac. La multinacional hispano-francesa Altadis ha reconegut públicament que utilitza 289 additius en les marques de tabac que ven a Europa. Hom sospita que els objectius principals d’aquestes substàncies químiques són:
– Incrementar l’addicció a la nicotina
– Alleugerir les molèsties provocades per la inhalació del fum.
Segons Michael Rabinoff (professor de la Universitat de California-Los Ángeles), “un 90% de les cigarretes és tabac, per si mateix addictiu i cancerígen, però l’altre 10% són additius, substàncies químiques de les quals es desconeix la seva seguretat”. Aquest investigador ha realitzat un estudi dels additius emprats als EUA en el tabac en què afirma que “dels 599 additius utilitzats, més de 100 tenen activitat farmacològica”.
La veritat és que les cigarretes són una veritable obra d’enginyeria. Les Tabaqueres declaren moltes substàncies com a aromes però, en realitat, desconeixem quina és la seva funció. Després que la Administració obligués a declarar els additius utilitzats, hem pogut conèixer una llista de 289 substàncies declarades. Les empreses fabricants han declinat comentar les funcions d’aquests additius. Molt experts, com el President de la “Comisión Nacional para la Prevención del Tabaquismo” (CNPT, que agrupa 40 societats mèdiques), coincideixen en la afirmació de Rabinoff: “Molta literatura científica demostra que la finalitat dels additius és augmentar l’addicció”.
Fins i tot les substàncies aparentment innòcues poden resultar perjudicials, com és el cas d’alguns sucres que, en cremar-se, produeixen acetaldehid, una substància que incrementa l’efecte de la nicotina. Altres productes, per exemple, són derivats del cacau que donen un sabor més dolç que fa el tabac més atractiu per als joves. A més, actuen com a “broncodilatadors”, fent que el fum arribi millor a les capes més profundes dels pulmons. Un efecte semblant s’aconsegueix amb regalèssia.
No ens faltarien altres exemples. Valgui com a element definitiu les declaracions de Manuel Oñorbe, Director General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, en relació amb la composició del tabac: “No fem anàlisi dels additius i hem de creure el que ens declaren les Tabaqueres. No sabem el que porta”.
En realitat, el Ministeri de Sanitat tan sols controla els nivells de nicotina, quitrans i monòxid de carboni. No es pot dir que Oñorbe tingui pèls a la llengua, ja que afirma que “el tabac és l’únic producte de consum que no té la obligació de declarar la seva composició”. I encara diu més: “Si una pasta de dents tingués una centèsima part dels components del tabac sense declarar-los, és probable que es produís una alarma mundial”.
Si vols més Llibertat, no fumis!