La sostenibilitat es fonamenta en el respecte a tot al que ens envolta!
Tots som ja conscients de la solidaritat entre barris i de la malmesa sostenibilitat. En la nostra societat, ningú no viu en una casa luxosa envoltat d’un entorn i d’habitatges en estat lamentable. Qualsevol administració prioritza el servei al ciutadà per motius obvis. Val a dir, però, que no pot ser a qualsevol preu i que hem de mirar cap al futur en termes de sostenibilitat financera, demogràfica, medi ambiental i energètica. En aquest nou paradigma, hi ha factors que cal corregir com ara les desigualtats territorials i socials, la gestió de l’aigua i dels aliments, de l’energia, la mobilitat i el transport, els residus i la contaminació. Aquesta ciutat, cap a on anem, ha de tenir uns equipaments assistencials, educatius, culturals i esportius, i els serveis per al transport de les persones, les mercaderies i els residus, instaurant la cultura de l’estalvi i desterrant la de la despesa. Per fer-la viable, cal flexibilitzar la feina i els horaris, així com reduir la mobilitat, afavorint la comunicació entre les persones i els equipaments. En definitiva, aquesta ciutat haurà de ser més intel·ligent (“smart city”) i l’ús racional de la tecnologia serà un factor fonamental. L’administració electrònica, el desplegament de sensors, la gestió de la informació, Internet com a base de la computació en xarxa…, Ara que vénen les municipals, hem d’exigir als gestors capacitat de gestió i lideratge, eficiència en la utilització dels recursos comuns i en el servei al ciutadà i, fonamental, una gran transparència. El votant, més que mai, té el deure de pensar pel seu propi benestar, pel bé de la ciutat i dels seus conciutadans. A Catalunya, aquest canvi serà especialment punyent i constitueix, a més, un repte pel deute deixat pel tripartit que obliga a finançar-nos des de l’estalvi per fer-hi front amb interessos. Ja veurem què ens trobem si també hi ha canvi als municipis, cosa, per cert, que ens afavorirà en ser més operatius i resolutius. L’eficàcia és vital! Els polítics i professionals de la tecnologia i la indústria tenim una oportunitat i cal que siguem capaços de culminar-la amb èxit tots plegats. Ah! Per cert, el 2050 no és que s’acabin els cotxes a les ciutats, s’acaba el petroli!, tret que trobem nous jaciments rendibles, cosa improbable!
