L'habitatge. Negoci o dret?
{mosimage}Això sembla que és el que ara es torna a posar damunt de la taula amb la nova política d’habitatge que el govern de CiU està plantejant i que, en resum, consisteix en la privatització progressiva del model impulsat per ICV-EUiA, a través de la Llei del dret a l’habitatge, aprovada l’any 2007. El Secretari d’Habitatge de la Generalitat va exposar les noves línees estratègiques a l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE), i consisteixen, bàsicament, en la voluntat d’abolir el Registre Únic de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), cedir la facultat d’adjudicar els HPO als promotors privats, suprimint els sortejos públics organitzats per l’administració, i que aquestes vivendes puguin passar a preus de mercat lliure a partir de 30 anys, enlloc dels 90 actuals que marca la llei. Si ja és un símptoma preocupant que l’autoanomenat govern business friendly expliqui primer la seva política d’habitatge al sector privat, abans que als que han de ser-ne els seus principals beneficiaris, és a dir, la ciutadania, no ho és menys les implicacions que aquestes mesures tindran en el futur en l’accés a l’habitatge protegit. En deixar en mans dels promotors privats la selecció dels adjudicataris, s’afavoreix l’arbitrarietat en l’adjudicació dels habitatges, alhora que es fa possible la reintroducció de pràctiques fraudulentes que ja s’havien patit en el passat, com el cobrament de sobre-preus en diner negre o adjudicacions a persones que no tenen una necessitat real, però que per raons d’amistat són afavorides pel promotor. En definitiva, el retorn a l’especulació amb els habitatges de protecció oficial. Amb això, es fa un pas enrere en l’objectiu que marcava la Llei del dret a l’habitatge, d’aconseguir que Catalunya disposés d’un parc públic de vivenda assequible, digna i de qualitat, per donar resposta a les necessitats bàsiques d’habitatge de la ciutadania, i sobretot, que l’administració, tant local com autonòmica, en fos el seu principal òrgan gestor, i la seva principal garantia.
Seria més interessant que, abans d’impulsar mesures de retorn al passat, el nou govern es plantegés la reconversió de l’estoc existent de venta, a fórmules de lloguer, amb opció de compra posterior, i que la gestió d’aquest estoc la fessin directament els ajuntaments, cosa que afavoriria l’existència d’un veritable parc d’habitatge públic de lloguer municipal. I caldria prendre aquestes mesures perquè primer que tot, l’habitatge és un dret, no tant sols un negoci.
