Avui encara hi som…
{mosimage}El mes de maig s’acaba i ja som a les portes d’un altre juny, d’un altre estiu, d’una nova revetlla de Sant Joan, en definitiva, d’un full més de la història del món que caldrà saber llegir bé. Aquest mes que ja s’escola ha estat difícil i, fins i tot, dramàtic per a moltes persones. Per això, avui quan t’has llevat, t’has mirat al mirall del bany, t’has rentat la cara i has vist que encara hi eres, has volgut plorar d’alegria però te n’has estat per no espantar la teva gent. El silenci de la casa no s’ha trencat en cap moment i, fins i tot, el gat no s’ha adonat que t’havies llevat. Quina hora era? Doncs, gairebé com sempre, a trenc d’alba, abans que el sorollós i matiner camió de la brossa desperti els veïns d’aquesta zona. No obstant això, t’has dutxat escoltant la ràdio i pensant en les coses que havies de fer avui. Res no t’ha fet veure que el gat ja no era el gat ni que la teva vida ja no n’era pas més…, de teva…, fins que has volgut tornar al dormitori i fer-li un petó a la teva dona. Ho has intentat de mil maneres, però a mesura que feies més i més esforços per atansar-t’hi…, més t’hi anaves allunyant. Quan has notat que la teva veu no se sentia i que els primers raigs de sol no t’escalfaven la pell, t’has adonat de la teva nova dimensió i t’has deixat anar fins que has arribat aquí. Ara ho entens tot, oi? No, no preguntis, encara no. El mes de maig no ha estat gens fàcil, això ja ho saps, però la Roda continua donant voltes i ningú no la pot aturar. Aquí no tindràs fred; el primer a visitar-te serà el teu gat i, més endavant…, bé…, ja ho aniràs veient. Ara, fes-te una camisa amb la llum tènue de la lluna i deixa’t estimar tranquil.lament per les estrelles.
