Quo vadis Castelldefels?
{mosimage}Les eleccions han passat i ja tenim nou alcalde del PP (força més votada, però sense majoria). Qualsevol de les persones que vivim a la ciutat (i també de les que vénen a gaudir-ne) pot confirmar que Castelldefels ha millorat molt en equipaments, serveis i qualitat de vida. La llista és llarga i només cal caminar pels barris, la platja i el centre: Castelldefels ha anat a millor, sense dubte. Aquest millor Castelldefels va tenir el seu reconeixement electoral: les forces que governaven fins el 22-M, tenien de nou la majoria: 15 de 25 (7 PSC, 5 CiU i 3 ICV-EUiA), i abans del 22-M la majoria era 16 de 25 (9 PSC, 4 CiU i 3 ICV-EUiA). És cert, un regidor menys com a govern i, també és cert, que el PP va ser la llista més votada, però el sistema electoral vigent fa que sigui el Ple del ajuntaments (els regidors/es) qui elegeix l’alcalde i enlloc diu que ha de ser la llista més votada. Aleshores, si la feina de l’equip de govern va ser aprovada, per què l’Anna Pérez, de CiU, va donar l’alcaldia al PP? Ho ha fet pensant en la feina feta i en Castelldefels? Ha tingut en compte l’opinió dels seu electorat? És aquest un PP diferent del que carregava contra l’Estatut? Ara es pot contribuir millor a garantir la convivència i la ciutadania d’un Castelldefels divers amb les propostes del PP (de Castelldefels i Badalona)? El PP privatitzador mantindrà la qualitat i la titularitat pública dels equipaments i serveis? S’avançarà més ara, des de l’Ajuntament, en la construcció nacional de Catalunya i en la normalització del català? Preguntes i més preguntes que m’han fet molts veïns en aquest dies. El fet i la realitat ens donaran respostes.
Vull aprofitar també aquestes línies -just després dels fets del dimecres 15-J al Parlament- per agrair molts missatges de persones de la ciutat per conèixer el que havia succeït i com estava. Les mobilitzacions socials i donar alternatives continuen sent necessàries a les polítiques de CiU i del PSOE, i per avançar en la democràcia. Mobilitzacions i alternatives des dels moviments i organitzacions socials, des de plataformes i entitats, des dels sindicats i el moviment veïnal, i des de la política. Hi ha moltes coses en comú: fer front a les retallades, canviar les polítiques, defensar drets i l’aprofundir en la democràcia. El moviment 15-M és un moviment amb propostes i divers, i que no pot criminalitzar-se per uns fets rebutjables d’una minoria violenta al Parlament.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat
