Uns pressupostos injustos
{mosimage}Una cosa abans d’entrar en el contingut de l’article. Aquest cop l’he lliurat mol tard al límit del tancament de l’edició, excuses a la directora, la raó és que esperava a la votació del Pressupost de la Generalitat. El govern ja Mas ha aprovat un pressupost (amb el suport del PP) injust que deteriora i privatitza serveis públics, és ecològicament insostenible i no afronta els efectes més dramàtics de la crisi: atur, pobresa i falta d’expectatives del jovent. El pressupost és de 24.000 Me, un 10% inferior al de 2.010. Les retallades: 14% sanitat (11,9% atenció primària); 7,5% educació; 74% atenció a les famílies; 30% habitatge; 16% foment de l’ocupació; 23 % recerca i desenvolupament; 30% medi ambient; 55% cooperació; 15% cultura. 1.200 Me menys per a polítiques socials, 460 Me menys de l’impost de successions, s’incrementen matrícules universitàries el 7% i pugen el cànon de l’aigua un 8,5%.
El Pressupost no serveix per crear ocupació. El primer problema de Catalunya és l’atur, més de 600.000 persones amb el 40% de la gent jove aturada i el pressupost disminuirà dràsticament l’activitat del sector públic, no impulsarà el sector privat i no incrementarà la demanda interna. La ciutadania és conscient que les retallades són negatives per a la igualtat d’oportunitats i l’autonomia de les persones. Però la causa, la qüestió de fons, és el canvi del model social. L’aliança Mas-Sánchez Camacho pretén fer saltar pels aires l’estat del benestar. La involució social la sustenten en 4 pilars: retallades de despeses, que afecten especialment als serveis públics; renunciar a incrementar els ingressos; la llei Òmnibus; les privatitzacions, derivant recursos públics a la iniciativa privada, venen edificis, equipaments i empreses públiques. Aquests són els pilars convergents del desmuntatge del model social i de drets. Una situació que si no la revertim des de la societat i les esquerres, els nostres fills i els nostres néts viuran pitjor que nosaltres.
L’alternativa: donar prioritat a la creació d’ocupació i a la reducció de les desigualtats, reforçar els serveis públics, incrementar ingressos fiscals i una austeritat que no generi noves desigualtats. Una alternativa per a la mobilització social i política.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat