Desafecció!
{mosimage}A vegades, mirant solament el present i sense tenir més informació que la superficialitat que ens dóna el que ara s’anomena “una piulada” (o el tweet que està tan en voga gràcies al famós Tweeter), es fa difícil entendre què es el que està passant al voltant nostre. Molt probablement, si miréssim una mica enrere, ens adonaríem de per què ens trobem en la situació actual. Amb “la que ens està caient” ja tindríem prou per entendre el fenomen creixent de la desafecció materialitzada en allò que anomenen “els indignats”. Però és que, a més d’aquesta crua realitat que ens atabala a tants, les esquerres, que no han volgut alleujar l’angoixa dels desfavorits quan manaven a Catalunya i els pobles d’arreu, ara que encara manen a Madrid, ja assenyalen els tics populistes en intentar guanyar-se el seu personal que tan massivament els ha deixat de banda per manifesta incompetència. Vivim estranyes circumstàncies i no poques incongruències floreixen entre nosaltres. I així, segons les enquestes populars, la política no es troba a l’alçada gairebé en cap aspecte. A banda que “no és or tot el que lluu”, a l’ego personal, hi hem d'unir la mediocritat d’uns quants que viuen d'això (per l’escàs nivell o interès amb què compten).
La bronca agressiva d'uns (PP), la mala gestió dels altres (PSOE-PSC), les fiblades i picades dels que no saben assolir cap objectiu (ICV-EUiA) i, el que és pitjor, la crítica destructiva que del sectarisme més recalcitrant i acèrrim sobresurt pertot arreu (tots plegats), fa que el ciutadà s'allunyi de la política per centrar-se en el que, en realitat, li importa ara, que no és altra cosa que viure en pau amb si mateix i amb els altres. Ens cal una nova forma de fer política on no valguin ni les personalitats ni els personalismes. En política allò que compta i el que val solament és la comunitat! I massa vegades es confonen els interessos personals amb els del col·lectiu i això…, no val!
