Octubre de 2010, ara fa un any
{mosimage}Recordeu què passava fa un any? Recordeu què es deia de la vaga general del 29-S, de l’Estatut i del canvi,abans de les eleccions catalanes? De la reforma laboral deien que crearia llocs de treball; un any després es confirma que la vaga tenia motius i que la reforma ha fracassat. Més atur: 610.000 persones a Catalunya i el 40% dels joves. Més precarietat i 57 accidents mortals (27% més). Tancaments, ERO’s i sous més baixos. El primer problema és l’atur i per això calen polítiques industrials, ocupació estable i concertació amb els sindicats. De l’Estatut deien que no era constitucional i que, perquè entrés, calia canviar la Constitució. Catalunya va sortir al carrer per la sentència, però els poders de l’Estat, el PSOE i el PP, no van escoltar. I ara, amb la reforma exprés ha caigut el mite de la Constitució intocable.La reforma és un perill per a l’autogovern pel pacte excloent del PSOE i PP i neguen a la ciutadania el referèndum, limitant la democràcia. Amb la sentència de l’Estatut i la reforma es trenca el pacte constitucional i s’obre una nova etapa Catalunya-Espanya. Eleccions catalanes, en 10 mesos de govern CiU estem pitjor. Retallades per un canvi de model: més desigualtats, pèrdua de drets i qualitat democràtica i retrocessos ambientals. Les retallades en salut són perquè perdi la universalitat i privatitzar el sistema, amb conseqüències dramàtiques, culpabilitzant els usuaris i maltractant els professionals. Les retallades en educació suposen menys qualitat per a la pública, fomentar la privada i nous concerts, que compromet la igualtat d’oportunitats, el futur dels infants i fa caure la retallada sobre famílies i professionals. La incapacitat i la injustícia cap a la gent més vulnerable, amb la RMI, n’és un exemple més. Catalunya no va bé, i la majoria pateix les conseqüències del govern conservador.L’argument de CiU per a les retallades, que s’ha estirat més el braç que la màniga, és mentida. CiU i PP es neguen a més ingressos (impostos per als més rics) per fer polítiques redistributives, garantir l’autonomia de les persones i la igualtat d’oportunitats. El PIB per càpita de Catalunya és el 110% de la mitjana de la UE dels 15; la despesa social representa el 73%; la pressió fiscal aquí és del 31% i l’europea del 41%. Aquesta diferència de 10 punts de contribució fiscal, més fer front al frau fiscal, suposaria per a Catalunya 17.000 milions d’euros (IRPF, frau fiscal, successions, dipòsits bancaris, energia nuclear, emissions contaminants…). És de sentit comú que pagui qui més té, més guanya i més contamina.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat