Sóc un gat de carrer

Sóc un gat de carrer

{mosimage}Sóc un gat de carrer i, últimament, em fa por viure en aquesta ciutat…, perquè…, sabeu quins són els meus pitjors perseguidors? Els “propietaris” de gossos!!! Sí, quan els treuen a passejar, són ells (els amos) els qui més ens ataquen i no pas els gossos que, normalment, passen de nosaltres. És clar que tothom no és igual i que hi ha molt bona gent però, fins ara, el que més em trobo són agressions gratuïtes i això que jo mai no m’he atrevit pas a fer-li res a un ésser humà. No arribo a entrendre la raó d’aquesta actitud tan agressiva envers nosaltres…, perquè…, quina culpa en tinc jo, d’haver nascut sota un cotxe o d’haver estat abandonat acabat de néixer… Sovint els escolto que diuen que ens enverinaran a tots i que així s’haurà acabat el problema, una mena de perversa “solució final” felina. Quina monstruositat! Per sort, hi ha persones de bona fe que ens ajuden a sobreviure donant-nos de menjar, curant-nos les ferides o les malalties, fent-nos una mica de companyia…, aquests homes i dones que lluiten per nosaltres ens presten la seva veu. Sóc un gat de carrer, i demanar coses per a mi us pot semblar fins i tot una obscenitat però jo, com vosaltres, tinc una funció en això que en dieu la Creació…, us l’heu preguntada? Us heu preguntat quina és la vostra? Us ben asseguro que la vostra no és pas aniquilar-nos. Vosaltres que us lleveu d’un llit calentet, que sou amables amb la família, que dieu que estimeu el vostre gos o gossa…, què us he fet jo perquè em regaleu puntades de peu o desitgeu d’inocular-me qualsevol verí? Puff! Quin plaer en traieu les persones de fer mal als animals? I sobretot, per què sempre feu mal als més dèbils?  Bé, és Nadal i les persones que ens estimen no ens obliden ni nosaltres tampoc a elles. Qualsevol dia algú de vosaltres m’atropellarà o m’oferirà una mica de menjar enverinat, i jo abans de menjar-me’l, irracional com sóc, us miraré als ulls i us donaré les gràcies amb el somriure típic dels gats. Després, mentre agonitzo a la vorera i perdo lentament el món de vista, vosaltres arribareu a casa, abraçareu els fills i li donareu un premi al vostre gos mentre sonen nadales i parleu de la crisi insuportable que no us deixa viure…

Bon Nadal i bona sort, amics.