Lou Andreas-Salomé
{mosimage}Sempre m’ha agradat passejar, especialment al capvespre, moment sublim en què el sol es pon i arriba la nit, receptacle màgic on tota potència pot esdevenir acte. Durant les festes nadalenques, però, i aprofitant els migdies tan bons i suaus que hem viscut, he alterat l’ordre de les caminades i he sortit a caminar sota un cel blau simplement meravellós. I sempre que surto a voltar, aprofito per pensar i llegir, i aquestes setmanes de festa he fullejat especialment Hölderlin, Rousseau i Nietzsche. La meva grata sorpresa ha estat descobrir, en la vida d’aquest últim, la presència de la Lou Andreas-Salomé (1861-1937), una dona carismàtica i del tot avançada a l’època que li va tocar viure. La Lou, escriptora, filòsofa i psicoanalista (admirada per Freud) va viure, a més, una interessant relació triangular amb Nietzsche i l’escriptor Paul Rée on, segons sembla, no hi hagué relacions sexuals sinó que es tractava d’una relació intel.lectual i d’amistat, en opinió de la mateixa Lou. De fet, ella, imaginativa, iconoclasta i autònoma, amb gran disgut es preguntava: “Què els passa als homes? ¿Són incapaços de sentir amistat vers una dona? ¿Solament saben ser esposos o amants?”. La negativa a casar-se que va donar-li a Nietzsche va causar en aquest un fort impacte i el va fer arribar gairebé a la bogeria. Tot i no creure en el matrimoni, la Lou, amb 26 anys, es va casar amb el professor i orientalista Friedrich Carl Andreas perquè aquest, que volia fer-la seva com fos, es va intentar suicidar per retenir-la. Ella, fidel a les seves idees, va viure amb el professor sense consumar el matrimoni, institució que ella considerava que trencava el desenvolupament intel.lectual de la dona i que la supeditava a la personalitat del marit (com li va passar a la seva mare). I segons ella mateixa, no va ser fins als 36 anys que va tenir el seu primer amant, de 22 anys: el gran escriptor Rainer Maria Rilke, més jove que ella i amb qui va viure molt intensament, trencant així també amb el tabú de la relació de la dóna més gran que l’home, gens ben vista en aquells dies. Un cop més, us convido a descobrir la vida i la obra d’una destacada personalitat, en aquesta ocasió la de la Lou Andreas-Salomé, injustament oblidada com ho han estat tantes filòsofes (i tantes dones!) al llarg de la història. Us deixo una última reflexió, que defineix molt bé la manera d’entendre la vida que va tenir la Lou: “No sóc capaç de viure segons els models, ni mai no podré servir de model a ningú, estic segura que modelaré la vida a la meva manera, siguin quines les siguin les conseqüències”.
