D’allà on no n’hi ha, no en raja
En la passada publicació d’aquesta revista vaig llegir un article d’Albert Sàenz Coromina que titulava “Mala peça al teler!”. Em vaig quedar sorprès. No donava crèdit al que llegia.
Jo sóc simpatitzant de Convergència i l’hi vaig donar el meu suport a la circumscripció de Castelldefels. La veritat és que no coneixia, ni de vista, aquesta persona que anava a la llista de CiU. Poc després de celebrades les eleccions, i ja després d’aconseguir els complicats pactes de govern entre partits, es varen fer públiques les noves regidories de l’acord (Decret d’Alcaldia 12/9/11). Al Sr. Albert Sàenz li adjudicaren la delegada de la Àrea d’Hisenda. Càrrec seriós i de cert prestigi, al meu entendre. No passen dos mesos que el Consistori l’ha de fer fora per mal educat. El destitueixen. Home! Això és molt gros! Vaig pensar que, en aquest afer, hi havia quelcom més. Tal vegada els funcionaris, més addictes a l’anterior govern, li haurien fet el llit… jo no coneixia detalls… però ara, després de llegir el seu escrit, m’ha quedat clar. Ja no tinc dubtes al respecte. No necessito conèixer més detalls. Per a mi, aquest senyor no pot seguir gestionant un càrrec públic. Un representant de CiU, que utilitzant la tribuna del seu partit, es dedica a parlar d’ell mateix. Busca justificar-se d’un fet desafortunat que va acabar amb insults, crits i faltes de respecte als treballadors de l’Ajuntament. I en lloc d’encarrilar aquesta justificació mostrant humilitat i demanant disculpes, continua injuriant i faltant als que ni tan sols tenim res a veure. Considera responsable del que li ha succeït a l’Església catòlica. Afirma que, “en el món catòlic, la penitència imposada amb la confessió redimeix del pecat i fa que prevalgui la hipocresia, la infàmia i la ignomínia”. No sap el que es diu. En efecte, “tenim mala peça al teler” perquè tots sabem que “d’on no n’hi ha, no en pot rajar”. I si com aquest, han de ser els meus representants, sense cap cura de les nostres sensibilitats, anem ben apanyats.
Jordi Mestre i Gallinat
