Aprovats els pressupostos municipals 2012
{mosimage}Aquests pressupostos del 2012 són uns pressupostos de crisi, perquè malauradament aquesta crisi ha esdevingut el factor determinant de tota l’acció política diària. I perquè, parlant de pressupostos, les decisions polítiques s’han de prendre, sobretot, en termes de racionalitat econòmica. Ens agradi o no, avui més que mai, la política real és l’economia: l’economia dels ciutadans, de les famílies, de les empreses, de les administracions públiques, totes, en general, afectades per la crisi, una crisi històrica perquè és la més greu dels darrers setanta anys, i perquè es tracta de la primera crisi de l’economia global.
Recordem unes poques dades: per aquest primer trimestre de l’any una previsió de 5.400.000 aturats; segons el Fons Monetari Internacional, recesió el 2012 i el 2013; un deute públic de 863.826 milions d’euros (el 81% del PIB, quan el pacte d’estabilitat de la Unió Europea fixa un màxim del 60%) i un dèficit públic de més del 8% que s’ha de rebaixar per sota del 3% en compliment de la normativa comunitària.
En aquest context, les administracions, igual que qualsevol economia familiar o empresarial, estem obligades a gastar només els recursos de què disposem, no els que no tenim. El dèficit de les administracions públiques, en general, s’ha produït perquè s’han gastat diners que no es tenien. I per altra banda, tampoc no ens podem endeutar més. Però tampoc podem augmentar la càrrega fiscal que està patint una societat asfixiada econòmicament per la crisi. És en aquest sentit que el govern municipal ha defugit la temptació d’augmentar l’IBI. L’any 2006 va tenir lloc una exagerada revalorització cadastral. Amb el raonament que els preus del mercat immobiliari eren més alts que els del Cadastre, es van apujar exageradament els valors cadastrals. Ara, quan els preus de mercat han baixat força, els valors del Cadastre s’haurien d’ajustar a la baixa. Com poden alguns partits parlar d’apujar l’IBI?
La nostra política no és augmentar impostos, sinó millorar la gestió, fent-la més eficient, aplicant criteris raonables d’austeritat i estalvi que, a més a més, ens vénen manats des de les autoritats comunitàries com preceptes generals per contribuir al sanejament dels comptes públics. La pressió fiscal no és solució. La solució és suprimir la despesa supèrflua per tal de poder assegurar tot allò que és realment imprescindible a la nostra societat per viure civilitzadament. Quan en una economia no hi ha recursos suficients, s’ha d’establir un ordre de prioritats rigorós en la despesa. Despeses molt importants, que s’han fet durant els anys de bonança económica, ara, enmig d’una crisi enorme, forçosament s’han de reconsiderar i ajustar a la realitat econòmica. Aquest és un exercisi de responsabilitat que l’actual situació ens demana, tant als que governem com als que es troben circumstancialment a l’oposició.
Màxim Costa (Grup Mpal.AVVIC) Subscriu-te a avvic.com