Quina barra, és moment de no claudicar
El passat 23 de febrer vaig escoltar per Ràdio Castelldefels el Ple municipal.És un bon exercici per saber què pensen, proposen i defensen les formacions polítiques de la ciutat,un coneixement sense intermediaris si no es pot assistir al Ple –per cert, aquell dia estava a topei hi havia molta gent a la Plaça-.
He de confessar que el PP i CiU eren molt previsibles en el desenvolupament del darrer Ple. Les dretes, que ens governen a Castelldefels (PP+CiU), justificant les retallades a tort i a dret, sense parar compte a les conseqüències per la gent i la ciutat. Les dretes, del govern municipal, amb una manca de sensibilitat evident en decidir de no renovar els contractes laborals a magnífics professionals per feines necessàries per a moltes persones de la ciutat: joves, gent solidària, activistes culturals… Una insensibilitat,de PP i CiU, amb els silencis sempre còmplices de l’AVVIC, que participa del govern i que en campanya deien que eren el partit menys polític (ho recordeu, que demagogs!).
Però del Ple encara estic estorat del punt de la reforma laboral. ¿Vau escoltar o us han explicat les respostes de la dreta governant a la moció d’ICV-EUiA i del PSC, contra la reforma laboral? Quina barra, el portaveu del PP va dir que “els treballadors tindrien més drets”, a qui pensen enganyar!? La finalitat de la contrareforma laboral és clara: desregulació de drets, abaratir l’acomiadament, reduir salaris, precaritzar més la gent jove, pèrdua de qualitat dels serveis públics, limitar el paper dels sindicats i l’avenç del poder empresarial. Per tant, es perdran drets si no ho parem.
I quina barra, també, el portaveu de CiU que reconeixia que donava suport a la reforma tot i “que no crearia llocs de treball”. Així, per què manipular les persones que estant a l’atur? La reforma, senyors de CiU, el que ja està fent és incrementar l’atur. Des del 13 de febrer, dia en què va entrar en vigor, i fins a final de mes, es van presentar a Catalunya 327 expedients de regulació, el 70% més. Com diuen els sindicats: “S’ha convertit en una barra lliure per a l’acomiadament”.
Aquesta duríssima agressió necessita d’una resposta contundent: la vaga general del 29 de març. Com ha escrit Josep Ramoneda: “La vaga general donarà una bona imatge d’Espanya si és un èxit, perquè voldrà dir que el país no claudica”.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat
jordi.miralles@parlament.cat