Dues grans persones ens van deixar fa un any
{mosimage}Mirem enrere i recordem la seva llarga vida en un lloc anomenat Castelldefels, que ells han estimat sempre. Segur que molts de vosaltres podeu recordar aquelles dues persones caracteritzades per la seva sinceritat, fidelitat, sempre abocats als altres.
L'Antoni Montserrat, amb les seves flors en mig de la plaça. Un home ben plantat, sempre atent, alegre. Li encantava parlar i explicar les seves histories que sempre et feien aprendre alguna cosa nova o simplement riure una estona amb algun dels seus acudits. O l'Eulàlia Baleta, una dona espectacular amb la melena ondulada i la pell lisa, amb una mirada mol dolça i sempre somrient. Una dona segura de sí mateixa i amb les coses molt clares, que desprenia amor allà on anava.
La seva família volem fer un recordatori a aquestes dues ànimes que sempre seguiran amb nosaltres i, en especial, la seva néta Cristina els hi dedica una cosa especial i també a tots vosaltres:
¿Dónde quedan sueños que no estén por escribir…?
Con el paso del tiempo aprendes a ver de qué masa esta hecha la vida y cuáles son los ingredientes más importantes. Vosotros habéis sido, sois y seréis uno de ellos en nuestras particulares vidas. A través de una simple fotografía, me miráis con vuestra dulce mirada y recuerdo aquellos gestos, palabras, abrazos, besos, caricias…, los momentos más preciados que sabes que no durarán para siempre.
Pero en esta ausencia en que respiro el sentimiento sigue siendo igual, os miro y continuáis desprendiendo alegría y felicidad. Como hubierais dicho vosotros, el camino sigue y sigue con vosotros.
Escucha, aprende, quiere, valora…vive todo lo que puedas vivir, no tengas miedo.
Siempre adelante, siempre con vosotros.