Joves periodistes
Els alumnes de 6è (11-12 anys) de l’Escola Frangoal de Castelldefels han fet un tast de l’ofici de periodistes dins de l’assignatura de Català.
El seu mestre, Virgili T., els va demanar que entrevistessin algú “que tingués alguna cosa per explicar”… La llista de persones escollides pels alumnes va ser àmplia i van ser molts els qui reunien aquesta característica. Des de La Voz hem volgut donar ressò a la feina feta per aquests joves periodistes i a les certament interessants coses que han explicat 3 dels entrevistats. Abel Ibáñez i Xavier Reche (6è B, (Frangoal), entrevista a Esther Sanz (escriptora de novel.la juvenil); María Chiquero i Óscar Vaz (6è A , Frangoal), entrevista a Eugenio Martínez (bomber de l’aeroport); Eva Torrent i Lara Navarrete (6è A, Frangoal), entrevista a Candela López (ex regidora de Joventut de l’Ajuntament de Castelldefels).
{mosimage} ESTHER SANZ és escriptora i autora de la novel.la juvenil: El bosc dels cors adormits.
Abel Ibáñez i Xavi Reche
Des de petita, ja tenies pensat dedicar-te a això?
Des de petita somiava amb ser escriptora, però és un somni que vaig oblidar en fer-me gran… No va ser fins fa uns set anys que ho vaig recordar i em vaig decidir a intentar-ho. Per sort tot va anar bé vaig aconseguir publicar i complir el meu somni!
Quants llibres portes fins ara publicats?
Aquest abril sortirà el meu quart llibre: “El jardí de le fades sense son”, el segon d’una trilogia que va començar amb “El bosc dels cors adormits” i que acabarà amb “La ciutat de la lluna entera”.
Quin d’aquests vas trigar més a escriure’l?
Aquest últim. “L’arribada de la Violeta” (la meva filla) va complicar una mica la tasca d’escriure. És difícil trobar moments per a escriure quan tens un bebé que et reclama a tota hora.
A quin públic van dirigits els teus llibres?
Els dos primers que vaig publicar: “Vive rápido, siente despacio” i “Los siete soles de la felicidad” són per a públic adult. La saga de “El bosc” està dirigida a un públic jove, a partir del 12 anys.
Estan basats en fets reals?
No, són fets de ficció, inventats… però quan escrius, és inevitable que també surtin vivències pròpies o de persones que coneixes o has conegut.
Que et va fer dedicar-te al món del llibre?
M’agraden molt els llibres i vaig tenir la sort de conèixer un editor quan treballava de periodista a una revista. Com que no era molt bona periodista vaig deixar de banda la realitat i vaig provar sort amb la ficció.
Estàs treballant en un nou projecte?
El meu projecte immediat és acabar la saga “El bosc”. Ara estic escrivint l’última novel.la… després m’agradaria continuar escrivint juvenil.
Creus que d’algún d’aquests llibres es farà en pel.lícula?
M’agradaria molt. Tant de bo!
Amb quin llibre has gaudit més escrivint-lo?
Amb “El bosc dels cors adormits”. M’agrada molt escriure llibres per a joves.
Com ho fas per escriure llibres i estar a la vegada amb la teva familia?
És complicat però miro de trobar estones per a ferho… Quan les meves filles dormen, una estoneta al mig dia… una altra estoneta els diumenges a la tarda…
Bé, Esther, moltes gràcies per dedicar-nos una mica del teu temps, que et vagi molt bé i fins aviat. Gràcies a vosaltres per fer-me aquesta entrevista tan interessant. Espero que molt aviat llegiu les meves novel.les juvenils. Una abraçada!
{mosimage}EUGENIO MARTÍNEZ És un home d’uns 37 anys. Treballa com a bomber d’aeroport des de fa 9 anys i ha lluitat sempre per fer el que li agrada, ser bomber. En aquesta entrevista ens explicarà moltes coses sobre els bombers d’aeroports, i no nomès això, sinó també com es viu tot des de dins.
María Chiquero i Óscar Vaz
Quina és la funció d’un bomber en un aeroport?
Som els encarregats d'apagar incendis , ajudar en el rescat de persones en els accidents aeris. Sense oblidar tampoc que el treball del bomber combina saber treballar en equip, tenir capacitat de sacrifici, també una bona preparació psicològica i qualitats físiques molt importants.
Per què vas decidir ser bomber?
La veritat és que quan vaig acabar els estudis, vaig fer la "mili" com a ajudant de bomber i em va agradar molt. I vaig dir: "Això és per a mi". És clar , sabia que era molt dur perquè costa molt entrar. Vaig haver de preparar-me físicament, estudiar molt, i fer unes oposicions molt dures. Em va costar sis anys aconseguir la plaça!
Quines eines soleu portar?
Solem portar: autobombes , escales extensibles, procediments químics per a l’extinció dels incendis en les aeronaus, així com serres hidràuliques per actuar en els rescats… Utilitzem tot el material necessari per a salvar tota la gent en pocs minuts.
Quin tipus de vestimenta especial porteu?
Utilitzem un vestit especial de protecció per incendis, que, a més de vestir-me, em protegeix d'una situació d'incendi com ara: gasos sobreescalfats, flama directa… També portem un casc fet d’una fibra molt resistent que ens protegeix de forts impactes. I, per últim, uns guants resistents al foc.
En cas que una aeronau aterri amb problemes, quin procediment hi ha establert?
L'avió s'apropa a pistes i avisa a la torre de control. Ràpidament, la torre avisa els bombers per mitjà d'una alarma que provoca un so acústic a les instal.lacions de bombers. Nosaltres ens preparem per sortir. Llavors és quan el cap de bombers per mitjà d'una ràdio pregunta a la torre per quina pista aterra, per saber quin dels dos parcs ha d'acudir primer i arribar més ràpid.
A quina velocitat aterra un avió?
En tocar el terra, de mitjana, uns 280 km/h. Després va baixant a 180, 160, 150, 140 km / h … Fins aturar-se.
Hi ha un altre parc de bomber? Per què?
Sí, està justament a l'altra banda de la terminal, just darrere de la torre de control. N’hi ha dos, perquè si l’avió aterra amb problemes a la banda més llunyana de nosaltres, no arribaríem a temps i llavors van els de l’altre parc.
Quins riscos físics conté aquest ofici?
Bé, més que riscos físics són psicològics, perquè, per exemple, fa uns anys un avió de'' Spanair'' es va estavellar a l'Aeroport de Madrid, i uns companys que van intervenir, encara d'avui, segueixen passant-ho molt malament, perquè per falta de temps no van poder salvar a tothom.
Ens ha agradat molt poder estar amb tu, aprendre amb tot del que ens has explicat, i esperem que et vagi molt bé en la teva professió.
A mi també m'ha agradat molt estar amb vosaltres. Gràcies, adéu.
{mosimage}CANDELA LÓPEZ és la regidora més jove a l’Ajuntament de Castelldefels. Quan es va presentar a les eleccions tenia 21 anys. Ha ocupat el càrrec de Regidora de Joventut de 2007 a 2011. Actualment, és a l’oposició des d’on continua defensant les seves idees.
Eva Torrent i Lara Navarrete
Què vas estudiar i en quin moment vas començar a interessar-te per la política?
Vaig començar estudiant Gestió i Administració Pública; al principi no tenia molt clar què podia escollir i aquesta era una carrera que tocava molts àmbits. Després, vaig estudiar Ciències del Treball i ara estic estudiant Ciències Polítiques i un màster en el mateix tema. Mai no he deixat d’estudiar.
A la meva primera carrera hi havia una assignatura que es deia Ciències Polítiques. Aquí és quan vaig començar a interessar-me per la política, ja que vaig veure que era una de les eines que servia per canviar les coses que no ens agraden de la realitat que ens envolta.
{mosimage}Per què et vas presentar a ser regidora?
Vaig venir a Castelldefels fa 15 anys amb la meva familia i com que m’agradava molt el meu poble volia fer coses perquè estigués millor. Per això em vaig afiliar a un partit que es diu Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i a partir d’aquí em vaig presentar a les eleccions.
I per què vas escollir ICV?
Vaig llegir-me el programa electoral de tots els partits polítics, em vaig sentir identificada amb aquest i m’hi vaig afiliar. Així vaig començar a formar part d’aquest projecte polític.
Com vas entrar a les llistes del partit fa 4 anys?
Buscaven gent nova, gent jove que tingués ganes d’apostar pel partit. Jo els ajudava a confeccionar una revista i a organitzar les diferents activitats que feien durant l’any i, per això, m’ho van proposar.
Quins objectius tenies?
Aconseguir un Castelldefels millor. També tenia objectius més concrets: cuidar més del medi ambient i apostar per la cultura. Vaig veure que es podien fer moltes coses amb la gent jove perquè tenien moltes ganes de canviar les coses, però no hi havia ningú que els ajudés.
No t’importava ser la regidora més jove?
Va ser tot un repte, perquè jo era molt jove i havia de manar a gent que era més gran que jo.
Com a Regidora de Joventut, quines són les coses més importants que vas aconseguir?
Fer que la gent jove se sentís part del poble i que sabessin que podien fer un Castelldefels millor. Vam fer un projecte de polítiques de joventut per als joves. I ells ens van ajudar a fer-ho amb les seves propostes.
Quines coses et demanaven els joves?
De tot. Venien joves amb projectes propis. Un jove que feia grafitis es va oferir per col•laborar i vam fer un projecte per decorar moltes parets d’escoles i de diferents punts de la ciutat, alhora que vam fer una tasca educativa per ensenyar els joves que no s’ha d’embrutar les parets sinó que la seva inquietud podia servir per fer coses maques. Demanaven ajuda per saber què podien estudiar, o com trobar feina, o com trobar un habitatge i des del Casal de Joves se’ls orientava.
Et semblaven útils les seves propostes?
Qualsevol inquietud que tingui un jove, si la té, és perquè pensa que és útil per a la seva vida i és bo que sempre hi hagi una persona que li ajudi a trobar respostes a les seves preguntes.
Has pensat en algun projecte que no has pogut portar a terme?
Sí. Quatre anys són molt poc temps i no dóna per a fer-ho tot. M’hauria agradat ampliar els equipaments destinats als joves, fer una sala de concerts… Moltes coses.
Tornaràs a presentar-te?
No ho tinc clar. Queda molt de temps per davant! Ara tinc una funció que és fer oposició i, des de l’oposició, intentar fer que les coses funcionin bé i millorin, tot ara tinc menys possibilitats d’incidir que quan estava al govern. Però em presenti o no, sempre estaré implicada en política, ja sigui des de primera línia o bé des de darrera.
Què és el millor del teu antic ofici?
Que tot el temps que dedicava a la meva feina servia per fer coses pel poble, per fer un Castelldefels millor. Això és molt gratificant.
I el pitjor?
Que la política és molt desagraïda perquè la gent fica en el mateix sac a tots els polítics. Quan un intenta fer bé les coses, no hi ha ningú que et vingui a dir que ho estàs fent molt bé. A vegades, et trobes sola fent coses que sembla que ningú no valora. Per sort, al final veus que la gent acaba adonant-se i sí t’agraeix la feina que has fet.
Pots explicar-nos alguna anècdota que t’hagi passat?
Quan vaig deixar de ser regidora, havíem planificat amb els joves fer un “lipdoub”. Ells volien que jo participés perquè els havia ajudat a organitzar-lo, però quedava molt malament que sortís perquè ja no treballava a l’Ajuntament. Aleshores, em van disfressar i em van fer cantar amb una perruca i amb un vestit de pallasso: vaig sortir, però no se’m reconeix.
El sou d’un regidor a l’oposició dóna per viure?
No. Ser regidor a l’oposició no és una feina a la que hagis d’anar cada dia. Només es cobren unes “dietes” per assistir a unes reunions.
Aleshores, com et guanyes la vida?
Estic treballant en una empresa que importa productes i els vén a Espanya. Faig temes d’organització de l’empresa i marketing.
Creus que als joves els agradaria que tornessis a ser Regidora de Joventut?
Jo crec que hem fet un bon treball i els joves han estat contents.
Ara, l’Ajuntament està retallant i està fent gent fora. Amb menys gent, fan menys coses i això ha dut als joves a protestar perquè els agradava com feien les coses abans (no jo sinó tot l’equip). Crec que el que enyoren no només són les coses que fèiem, sinó les maneres de fer: com deia abans, ells han estat part del projecte. És una cosa que jo també els agraeixo la seva implicació per tirar endavant un Pla Jove.
Sent satisfacció per la nova biblioteca?
Castelldefels és una ciutat de 64.000 habitants i sols tenia la biblioteca de Can Roca, molt petita. La nova tindrà espais per facilitar que els joves puguin estudiar, hi haurà sala per revistes, zona infantil… Crec que és un projecte molt important per la ciutat.
Moltes gràcies per la seva atenció!
A vosaltres!
