CEIP Josep Guinovart
{mosimage}L’aventura va començar fa sis anys. El primer dia el meu fill gran, Joel, no em volia deixar marxar de la classe. Em tenia agafat pel coll i Montse, la cap d’estudis, li parlava a cau d’orella, mirant d’entendre les seves raons. A pocs metres d’allà, Rocío, la mestra, esperava –com sempre- pacientment. Unes setmanes abans havíem quedat meravellats de com aquell petit grup d’educadors ens explicaven el seu projecte a les famílies. Érem pocs, tant ells –professors-, com nosaltres –pares i mares d’alumnes. Allò feia que l’ambient dels primers dies fos com el d’una petita llar d’infants.
Ens parlaven del creixement emocional dels nens, de la importància que teníem les famílies per al desenvolupament del centre, de com de la nostra implicació depenia en part l’èxit d’aquell viatge iniciàtic. Vam donar les primeres passes per crear la nostra Ampa. Vaig participar en els primers consells escolars, tant al centre, com al consell municipal dins l’Ajuntament. Pares i mares ens disfressàvem quan tocava. I tots junts vam decidir que la nostra escola portaria el nom de l’il.lustre pintor i cartellista que vivia al barri de Can Roca.
I tot va començar a rutllar, no sense dificultats i discrepàncies; però igual que succeeix amb el naixement d’una nova criatura, finalment tot l’esforç de les parts implicades, tota la dedicació queda recompensada pel magnífic resultat final. A manca d’uns espais que dignifiquessin materialment la impagable tasca que duien a terme els educadors del Josep Guinovart, vam fer una petita travessia pel desert que ha durat cinc anys. Del recinte de Can Roca a la Plaça de l’Esglèsia; i d’aquí al nostre espai definitiu, a la zona de Ca n’Aimeric.
Allà on alguns de nosaltres vam estudiar fa vint-i-cinc anys, a l’antic I.B.Castelldefels (ara I.B.Les Marines), en Joel ha viscut un any intens, molt emotiu i edificant; que ha servit per augmentar l’autoestima i el reconeixement social d’un centre que sempre portarà al seu cor.
Enyorarà les famílies, a nens com Pol, Arnau, Pau, Eric, Sara, Armand, Claudia, Aroa, Marc Ligero, Javier, Hugo, Lewyn, Maxim, Nikita, Fabrizzio, Izan, Marc Nebot… i a totes aquelles criatures que han compartit un troç de vida amb ell. Mai no oblidarà el temps que li han dedicat professors i professores com Rocío, Enric, Carme, Lluïssa, Montse, David, Xavi, Sara, Emma, Ricard, Verónica, Mª Teresa i tots aquells grans professionals que han passat per la seva classe durant aquests anys. I segur que tampoc no oblidarà les monitores de menjador que han cuidat d’ell durant moltes hores: Feli, Eli, Júlia, Rosa, Carmen, Maleni i tot l’equip de l’àrea del menjador.
A tots, moltes gràcies. I fins aviat!
Twitter: @goyobenitez
