Onze de Setembre, un clam de llibertat
{mosimage}Enguany, l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es presenta molt reivindicatiu i, fins i tot, combatiu, i arguments no n’hi falten. Estevem travessant una època molt difícil i, un cop més, des del govern central es vol culpar de la situació a les “autonomías”, en particular, a Catalunya, en un intent gairebé a la deseperada de replantejar el mapa polític de l’Estat espanyol, recentralitzar-lo amb l’excusa inevitable de la crisi i acabar amb l’Estat de les autonomies. A nosaltres ja ens va bé que les “autonomías” que no vulguin ser-ho es deixin “intervenir” per Madrid, però tenint molt en compte que Catalunya no ho és una “autonomía” qualsevol i, per tant, hi ha regles del joc que, com a nació, no podem permetre. Sense Catalunya, l’Estat espanyol no se’n sortirà mai, però això ha deixat de ser rellevant…, perquè gran part de la societat catalana clama a l’inrevés: amb Espanya, Catalunya no se’n sortirà. Des de Convergència pensem que, durant la Diada d’enguany, començarà la segona etapa de la campanya del partit a favor del Pacte fiscal que ha de garantir i salvaguardar l’estat del benestar de Catalunya; però ja no només és una campanya de Convergència, sinó que és una aposta de mandat parlamentari a la qual li cal, però, més força i el màxim suport i complicitat de tots els catalans i les catalanes. Aquest Onze ha de servir per mostrar a la resta del món la voluntat de Catalunya de decidir per si mateixa, ni més ni menys. Per això, cal que participem en una Diada molt reivindicativa per fer visible a Madrid, Brussel·les i la resta de ciutats del món, que els catalans tenim un clam unànime per fer avançar Catalunya més enllà. Demostrar que som una nació, és més, un país que vol ser ell.
