Ser vídua a l’Índia
{mosimage}Som ja a les portes del mes de setembre, camí de la tardor, i enguany m’he agafat uns dies vacances en què el cervell ha continuat, però, treballant a la recerca i assimilació de nous coneixements i revelacions. I voldria aturar-me, potser, en una celebració d’aquests dies, el Janmaxtami (el naixement de Krixna, vuitè avatar o reencarnació de Vixnú) que ens és del tot llunyana i aliena però que, a la vegada (i aquí rau l’interès), està molt relacionada amb el patiment d’unes persones, les vídues majoritàriament hindús, víctimes de les moltes contradiccions d’un país tan gran i complex com és l’Índia, el qual, des de sempre, ha exercit una especial fascinació espiritual i filosòfica a Occident (i jo m’hi incloc), cosa que fa que sovint desconeguem, però, els seus múltiples drames socials.
Com deia abans, el Janmaxtami és una festivitat de l’hinduisme que celebra el naixement de Krixna…, però quina relació hi ha amb les vídues? El mite diu que Krixna va néixer a Vindravan, altrament coneguda com “La ciutat de les vídues” perquè milers d’aquestes dones, “socialment mortes”, s’hi desplacen, i ho fan perquè no se les vol enlloc i perquè a Vindravan poden subsistir molt precàriment pidolant en els santuaris dedicats a aquesta divinitat; i també perquè Krixna representa tot allò que com a vídues els és negat a la societat, és a dir, Krixna és per a elles protector, pare, germà, fill i marit. A més, morir-se a Vindravan és, per a les vídues, la drecera cap a la falda amorosa d’aquesta divinitat. La realitat és que aquestes dones porten una existència molt i molt dura pel sol fet de ser vídues, un fet fortuït del qual són culpades i, en conseqüència, estigmatitzades per sempre més. L’ONG espanyola “SOS Mujer. Viudas en la India” treballa des de fa temps, i en condicions molt complicades, per la millora de les condicions de vida d’aquestes dones a les quals se’ls prohibeix tornar-se a casar i se les condemna a ser fidels al marit mort durant tota la vida que els quedi. Malgrat que la llei índia les protegeix, un cop més el pes de la tradició i la fèrria mentalitat patriarcal s’imposen de manera cega, i són deixades de banda per no alterar el karma d’aquells que gosin apropar-s’hi. Malauradament, la situació és molt més complexa del que aquí podeu llegir, i us convido a aprofundir-hi en el web de l’ONG: www.sosmujer.org .