Diada Nacional de la il.lusió
{mosimage}El passat Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, va ser una jornada que, com deien alguns analistes polítics, no només va ser un èxit sinó també un “esclat”, un esclat d’il.lusió cada vegada menys continguda d’una gran part de la societat catalana que, davant els reiterats incompliments en matèria fiscal amb Catalunya, ha dit prou. En veu ben alta, els convocats van demanar un nou estatus polític que permeti gestionar els nostres diners i no haver de patir innecessàriament, perquè no té sentit que Catalunya hagi de demanar un rescat a Madrid quan som el territori que més hi aporta, en concepte de solidaritat interterritorial. D’altra banda, cal destacar el civisme i, alhora, la força del poble català que, de manera transversal, es va manifestar durant la Diada. Això parla ben bé del nostre tarannà i del respecte que hi posem sempre a la celebració. El president Mas, conscient que estem en un moment veritablement històric gens fàcil, i recollint el sentiment i l’energia que surava en l’ambient de la Diada, va marxar a Madrid on, un cop més, sense violència verbal ni males maneres, va transmetre amb valentia el sentir d’aquests catalans, responent a la confiança que li ha estat atorgada. El president Mas no va oblidar que més d’un milió de persones, arribades de tota la geografia catalana, s’havien unit sota un mateix lema, amb un sol clam, pels carrers de Barcelona. Això no havia passat mai d’aquesta manera. L'objectiu és cada vegada més a prop. Després del tracte rebut, l'anhel de llibertat de Catalunya ha passat de ser un impossible a ser un inevitable. Mai com ara Catalunya havia estat tan a prop de la plenitud nacional i, després de la manifestació de la Diada, aquest objectiu és encara més a prop. Una nació com la nostra que té una identitat, una llengua, una cultura, o unes institucions pròpies, una nació que vol progressar i que, per progressar, demana disposar de plena llibertat.
