L’11 de Setembre i el 15 Setembre, marquen el futur
{mosimage}El dimarts 11 de setembre (Diada Nacional) i el dissabte 15 de setembre (concertació social i sindical a Madrid) es va expressar un clar i massiu: ja n’hi ha prou. Milions de persones, a Barcelona i Madrid, van mostrar pels carrers i amb convicció que en els drets nacionals i en les polítiques socials i econòmiques dels governs del PP i CiU, las coses no poden continuar igual. L’11S els carrers de Barcelona es van omplir. La manifestació massiva i expressió de diverses reivindicacions nacionals (amb una important pes en favor de la independència) i socials (contra les retallades de Mas), de cap manera pot ser menystinguda o ignorada pels sectors dominants i el govern espanyol. No va ser -com han dit amb una miopia política enorme- Rajoy: una “algaravia”; o el Rei: expressió d’una “quimera”. Una part significativa del poble de Catalunya ha parlat. El poble català vol decidir i serà el conjunt de la ciutadania qui prendrà les seves decisions de forma sobirana i democràtica, respecte l'Estat espanyol i Europa. És una qüestió democràtica i imparable. El 15S els carrers de Madrid també es van omplir. Els responsables de CCOO i UGT deien que el govern Rajoy “no té legitimitat democràtica per aplicar aquests ajustos que no portaven en el programa electoral", per la qual cosa “si volen tornar a tenir legitimitat, han de donar la veu a la ciutadania i convocar un referèndum". La manifestació de Madrid va ser una clara interpel·lació a Rajoy (però també a Artur Mas) a canviar les polítiques de retallades que generen patiment a les persones, i ens enfonsen més en la crisi econòmica i la pèrdua de llocs de treball. Les polítiques socials i econòmiques dels governs del PP i CiU s’han demostrat injustes perquè trenquen la cohesió social i castiguen els sectors més vulnerables de la societat. Aquestes polítiques són, també, inútils perquè no creen ocupació, no recuperen l’economia i tampoc no serveixen per reduir el dèficit ni el deute. L’11S i el 15S no van ser unes manifestacions més: marcaran el futur. A Catalunya, la Diada mostra –més enllà del cansament pel maltracte dels sectors dominants espanyols a la voluntat de ser de la nació catalana- que el poble català vol avançar en estructures d’estat i decidir democràticament el seu futur. I el 15S no va ser una manifestació sindical, era una concreció d’àmplies capes de la societat: treballadors/es, aturats i pensionistes, ramaders i pagesos, petits comerciants i autònoms, professionals i gent de la cultura… Una expressió de la majoria de la societat que han vist retallats els seus drets i que veu un futur sense perspectives, per l’agressivitat dels mercats i els sector financer.
