La voluntat d’un poble

L’eslògan de campanya que Convergència i Unió ha escollit per fer front a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre (“La voluntat d’un poble”) recull perfectament els plantejaments que el president dela Generalitat, Artur Mas, ha fet durant els últims mesos i, en especial, arran de la multitudinària manifestació que els catalans vàrem realitzar tot coincidint amb la celebració de la darrera Diada Nacional, ara fa un parell de mesos.

Molta gent recrimina l’Artur Mas que ens parli d’estat propi i de dret a decidir, però que la paraula independència no surti mai per la seva boca. Alguns volen interpretar aquest fet com la conseqüència de dos sentiments tan negatius com la por o l’ambigüitat. Però no és aquest el cas. El president dela Generalitat, com ha reiterat en nombroses ocasions, no ha donat un pas per situar-se per davant dels ciutadans i sortir a la foto, sinó que s’ha col·locat al nostre costat per acompanyar-nos en tot allò que una majoria volem i demanem per al nostre País.

La petició que van expressar almenys un milió i mig de catalans, que van caminar plegats al darrere d’una pancarta on es podia llegir “Catalunya, nou estat d’Europa”, va ser prou clara. Tan clara com els plantejaments de Convergència i Unió envers les properes eleccions. Tots els demòcrates i el Govern de Catalunya al capdavant hem d’estar al costat del poble i respectar, en tot moment, la seva voluntat. Això és democràcia i aquesta és l’obligació d’aquells que es presenten a unes eleccions a Catalunya, a Espanya o a qualsevol altre lloc del planeta. O hem d’entendre que democràcia és una altra cosa?