A Catalunya existeix un consens institucional, polític, social i pedagògic sobre el model d’escola catalana en llengua, continguts i de la immersió lingüística. L’art.11 de la Llei d’Educació de Catalunya ho fa palès: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu” i quan deixa clar que “els alumnes no poden ésser separats per raó de llur llengua habitual”. L’avantprojecte de llei del Govern espanyol atempta directament contra la normalització de la llengua catalana i la cohesió social que ha significat el model d’immersió. Aquest model ha tingut un reconeixement internacional i els resultats després de 30 anys són satisfactoris. La proposta del ministre Wert és un atac a l’escola pública catalana que és inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat. És un atac a un sistema compensador de les desigualtats, un retrocés en la qualitat de l’educació, atempta contra la cohesió social i és pròpia del període franquista.
És un atac quan defineix l’educació com un factor productiu més, parlant de beneficiaris enlloc de dret a l’educació, amb enfocaments mercantilistes renunciant al principi d’igualtat d’oportunitats i desmuntant el model d’educació comprensiva en tota l’etapa obligatòria amb l’avançament de la diferenciació d’itineraris, la implementació de revalides o amb una concepció reduccionista, fragmentada en els seus continguts i amb menyspreu a disciplines fonamentals.
És un retrocés quan consolida la segregació d’alumnes per sexe, blindant per llei els concerts amb les escoles que segreguen. A aquesta segregació ara s’afegirà la segregació per llengua, generant un escull a la cohesió social en els barris. És un retrocés quan considera l’educació infantil com etapa assistencial i no pas educativa.
És un atac quan recentralitza la definició de continguts el govern central, limitant que cada territori pugui fer la definició idònia per la seva realitat. És un atac quan potencia la diferenciació entre centres educatius públics i privats concertats, tornant a potenciar una doble xarxa. És un retrocés quan planteja un model adoctrinador i ideològic que potencia les creences religioses i incentiva l’elecció de l’assignatura de religió. A més, aquest text s’afegeix a la reducció de recursos humans i econòmics que s’estan produint que produeixen una pèrdua de qualitat i de les condicions de treball, que posen en perill el model d’escola catalana.
Per tot això, cal evitar que el projecte de la LOMCE tal com està plantejat no prosperi en cap d’aquests termes i, en cas de fer-ho, no aplicar-la.
Jordi Miralles i Conte
jordi.miralles@parlament.cat