Santiago Barona
Grup Municipal CiU
El Carnaval ens ha deixat enrere. I com cada anys enfilem el camí de la Quaresma que ens ha de dur fins a la Setmana Santa. Tradicions paganes i catòliques se succeeixen, una darrera l’altra i sense solució de continuïtat. Però les festivitats del calendari no són l’única cosa que no canvia. De celebració a celebració, un any sí i l’altre també, les notícies sobre la corrupció envaeixen les pàgines de diaris i revistes i els espais de ràdio i televisió, i donen a la societat la trista imatge que no hi ha un pam de net.
El pitjor de tot és que la poca-solta d’uns quants acaba per esquitxar a molta més gent de la que participa en aquesta mena de tripijocs. La realitat demostra que ni tots els empresaris, ni tots els banquers, ni tots el polítics són corruptes. I això fa que paguin justos per pecadors. Possiblement és més fàcil dir que “tots aquests són iguals” que assenyalar amb el dit els autèntics responsables d’aquestes actuacions que, més enllà del que tenen de delicte, demostren el nivell moral dels seus protagonistes.
A banda que la generalització mai no és bona ni justa, es pot constatar que hi ha una tendència generalitzada a atribuir delictes a persones que són imputades per jutges i fiscals, sense tenir en compte que la pròpia imputació no implica que hi hagi culpabilitat. En aquest sentit, seria bo recordar que la llei estableix el que es coneix com a “presumpció d’innocència”. És a dir, que ningú no deixa de ser innocent fins que es demostra el contrari.
La lluita contra la corrupció, però, ha d’intensificar-se al màxim. Els ciutadans i els mateixos polítics hem de treballar de valent per tal que la justícia faci la seva feina de forma ràpida i eficaç sense permetre, de cap de les maneres, que un culpable pugui escapolir-se. El pes de la llei ha de caure, amb tota la seva força, sobre aquells que, aprofitant la seva situació de privilegi, amaguen la seva indecència darrere d’una disfressa. I és per això que hem de cridar, ben clar i ben fort, “caretes fora!”.
