Por Moisés Stanckowich
Som a les acaballes del mes de febrer, el més curt de l’any i, aquesta vegada, un dels més densos políticament parlant. No m’estendré aquí a parlar de nou sobre la corrupció, presumpta i no presumpta, però sí que espero que es posin en marxa els mecanismes legals que l’han de frenar i, potser algun dia, eradicar… Canviant radicalment de tema per donar-li un to més tranquil a l’escrit, voldria parlar de les principals festivitats que, fins a l’hora de sortir aquest diari, han celebrat les diferents cultures que conviuen (o miren de conviure) en aquest adolorat planeta. A principis de mes, es va celebrar la Candelera (el sant de les Candeles), que no es altra cosa (després del naixement per Nadal) que la presentació de Jesús al Temple i la purificació de Maria, sa mare, tot segons les prescripcions religioses jueves…, perquè suposo que a aquestes alçades tothom ja sap que Jesús no era cristià sinó jueu, oi? Ho dic amb un puntet d’ironia però sé per què ho dic. Segons la tradició catòlica, és el dia de la Candelera quan s’ha de treure el pessebre que vam muntar al desembre…, sí, és així com va. Tot seguit, va venir el Carnestoltes (el carnes tollendas, és a dir, l’abreviació de la frase llatina dominica ante carnes tollendas (diumenge abans de treure la carn)), però abans vam gaudir del Dijous Gras (de petit a l’escola cantàvem, “Jueves lardero, butifarra de huevo”…, naturalment era el Dia de la Truita…, dia en què amb la mestra anàvem a la muntanya a menjar-nos l’entrepà de truita). I el dia 13 va ser Dimecres de Cendra, data que posava fi a la disbauxa carnavalesca, amb l’enterrament de la sardina (una preciosa arengada), un dia en què, de petits, la mare ens comprava una sardina (vestideta de colors) lligada amb un cordillet a una canya i la trèiem a passejar. Quins records! I mentrestant, aquests dies, s’ha celebrat també l’entrada de l’Any Nou xinès –l’any de la Serp (el meu animal en l’horòscop xinès)– amb partit del Barça inclòs al migdia perquè el poguessin disfrutar els 80 milions de seguidors que té el club a la Xina; també el Losar, l’Any Nou tibetà (l’Any de la Serp Femenina d’Aigua); i el Têt, l’Any Nou del Vietnam. Ah, i encara en cito dues més, tot just acabades de celebrar, que són el Parinirvana, que recorda la marxa de Buda al nirvana, i la festa taoista de l’Aniversari de l’Emperador de Jade. Les que vénen després de la publicació d’aquest diari són el Purim (el “carnaval” jueu), el Yuanxiao (Festa de les Llanternes), el Magha Puja (el dia del Dharma) i l’Ayyam-i-Há de la fe bahá’í…
