No sé si a l’hora de publicar-se aquesta article hauran aparegut més casos de corrupció, imputacions, espionatges varis, infames declaracions de dirigents polítics o la mort d’un cap d’estat d’algun país remot. Tinc la sensació, crec que compartida, que estem vivint molt depressa i que aquell “final de la història” que Fukuyama preveia a la dècada dels 90 del segle passat torna a treure el nas. Fins i tot llegia fa uns dies en un diari que, durant la història, per fer net i començar de zero, almenys a Europa, s’han succeït les guerres. Com deia l’articulista, “cal destruir per tornar a construir” i, sense voler-ho del tot, el text ens fica la por al cos perquè sembla que ara, a Europa i una vegada més, cal una guerra devastadora per regenerar-ho tot… Certament, no comparteixo aquesta teoria però si me la rumio un parell de vegades, sento esgarrifances. En un moment en què es desperten novament els fantasmes del feixisme per tot Europa, un cert populisme alimentat per la crisi econòmica i de valors es va treient la son de les orelles. A casa nostra es produeixen declaracions de caire feixistoide que no són ni condemnades ni gairebé s’amonesta els “pájaros” que les deixen anar alegrement. Mala estratègia aquesta de permetre el conreu de l’odi. Ara veig més clar que mai que la nostra democràcia ha donat empara a tot tipus d’individus que, en fer-se grans, a molts d’ells se’ls ha vist precisament un llautó democràtic molt sui generis. D’altra banda, quan un partit polític, posem per cas, se salta el seu codi ètic i permet que gent imputada o condemnada en ferm ocupi llocs de rellevància és que aquesta democràcia està malalta o, més ben dit, està administrada per persones amb un dèficit democràtic en sang prou alarmant…, i encara més decebedora és aquella militància que ho accepta fent els ulls grossos interessadament. Lamentable i, alhora, decadent, molt decadent. ¿Serà veritat, aleshores, allò de “tenim el que ens mereixem”? Espero que no tingui raó l’articulista apocalíptic al qual he fet referència abans. Per si de cas, començaré a buscar pels carrers algun annunaki redemptor, un d’aquells antics éssers que aterraren a Sumèria provinents del planeta Nibiru…