www.africalorentecastillo.blogspot.com
S’han complert amb més pena que glòria, perquè m’hagués agradat sentir que hi havia un pla de xoc per a la contractació dels joves, que s’han posat a fer un pressupost realista sobre les necessitats dels ciutadans, que han fet mesures per reconduir la tan difícil situació econòmica i el que em trobo cada dia a la premsa són reivindicacions d’independentisme que és el que ens arreglarà tot el que està desmanegat, com si la independència de Catalunya fos una poció miraculosa capaç de portar-nos a Shangri-La, aquella ciutat utòpica de l’Himalaia dibuixada pel novel·lista James Hilton a la seva obra Horizonts perduts i portada al cinema per Frank Capra al 1937.
Defenso el dret a decidir com quan era molt jove i ho feia, perquè creia en la capacitat dels pobles per decidir el seu futur: el famós dret d’autodeterminació que molts enarboraven als anys 70 del segle passat. Això no significa que la meva preocupació estigui assentada en aquest moment en el tema, tinc altres prioritats com a ciutadana.
Darrere de la independència, què ens ofereixen? Puc veure un panorama millor? Estarem aconseguint que l’estat del benestar que se’ns en va a marxes forçades torni com a mínim al lloc que era al 2007? Veurem com baixa la xifra d’atur?
Si aquests cent dies es poden definir en poques paraules, diria que NO HI HA HAGUT GOVERN.