El mateix dia que Rajoy afirmava irresponsablement sobre la crisi que “esto empieza a funcionar” i que no hi ha altra política que la seva, el Tribunal Constitucional (TC) va fer públic l’acord –també irresponsable- de suspendre temporalment la resolució de Parlament sobre el dret a decidir a petició del govern del PP. Rajoy ha propiciat un posicionament polític, no jurídic, del TC contra una decisió democràtica del Parlament pensant que, a cop de Constitució, minvarà la voluntat democràtica del poble i les institucions catalanes. El TC ha fet un ridícul jurídic en suspendre la voluntat política del Parlament expressada en una resolució política, sense implicacions jurídiques, i ha tornat a ficar la pota, com a la sentència de l’Estatut, tensant el conflicte com a tercera cambra i negant el diàleg polític. Suspendre una declaració parlamentària és molt greu, ja que suspèn la democràcia. Però, és més, ¿s’han oblidat el PP i el TC que el 74% dels vots a les eleccions catalanes van anar a partits amb programes pel dret a decidir? ¿Es creuen el PP i el TC que la suspensió canviarà la voluntat dels catalans de votar sobre el seu futur? ¿Saben el PP i el TC que la voluntat de ser del poble català neix amb la Constitució? ¿No són conscients el PP i el TC que amb l’hostilitat creix l’independentisme? És evident que vivim un conflicte polític, no jurídic. El govern PP ha d’assumir que la societat catalana no accepta més rebre un no com a resposta a més democràcia i, més democràcia suposa, avui, votar.
El govern, partits i institucions espanyoles, han de saber interpretar política i democràticament que, si fa un temps, l’opció del catalanisme era com contribuir a transformar Espanya perquè Catalunya, en un estat plurinacional, tingués més autogovern i preservar la seva identitat, a la vista que no ha estat possible (Estatut, Pacte fiscal, atacs al català, ruptura de la lleialtat institucional…), avui l’opció majoritària de la societat catalana és decidir democràticament sobre el seu futur. És molt gràfic que, després de la decisió del TC, el Parlament hagi aprovat crear la Comissió del dret a decidir, amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. Una resposta democràtica i des de la dialèctica parlamentària perquè es puguin plantejar totes les posicions i acordar como avançar en el procés democràtic.
És el moment de la política i de la democràcia. És per això que, parlaments i governs, tenen l’obligació d’abordar –des del diàleg– una situació nova de les relacions entre Catalunya y Espanya, i arribar a acords. El procés i els acords, entre el govern d’ Escòcia i el govern britànic, han de tenir-se molt en compte.