Els llibres d’història recullen, des de ja fa molts i molts segles, els fets més transcendents que s’han produït en els darrers cinc mil milions d’anys. És cert que dels primer temps, aquells en què vivien els Australopitecus, primer antecedent de l’Homo Sapiens, hi ha poca informació. I la que tenim es circumscriu a fets tals com la forma amb què van aprendre a fabricar els primers estris de caça, com se les van enginyar per fer foc per cuinar o combatre el fred… Alguna cosa més hem conegut sobre com van articular els primers sons i, a partir d’ells, com va néixer la comunicació oral.
El progrés, un terme que molts fan seu per definir una forma de fer política, però que no és res més que la voluntat del home d’evolucionar en les seves condicions de vida, ens va permetre passar de la Prehistòria a l’Edat Antiga, després a l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i, finalment, l’Edat Contemporània. Un viatge, tot plegat, tan i tan llarg com perquè resumir-lo en unes poques ratlles sigui una tasca gairebé impossible. Però si hi ha una cosa comuna a totes aquestes etapes és, sens dubte, la voluntat de les persones de conviure amb els altres i tractar d’establir acords que facin possible l’evolució de l’espècie i, sobretot, la convivència entre les persones.
La paraula ha estat fonamental. I ho ha estat per comunicar-nos, però també per alçar la veu i demanar allò que, en cada moment de la història, hem cregut necessari. També és cert que el poder ha existit sempre i que, en determinades èpoques, les persones han patit i molt per defensar els seus drets. Però tot i les guerres, les dictadures i les revolucions, ningú no ha estat capaç de posar fre a l’evolució. Avui, la majoria de països del món vivim en democràcia. Han quedat enrere formes de govern que, afortunadament, estan molt lluny en el temps.
Si repassem els llibres d’història veurem que les lluites s’han succeït de forma més o menys cíclica, perquè sempre hi ha qui prefereix manar a respectar l’opinió de les persones i, fins i tot, la de les majories. Per això és tan i tan important que els ciutadans donem valor a les coses que realment la tenen i siguem conscients que el poble té la paraula. I haurà de tenir-la sempre…, si no volem caminar enrere i tornar a ser protagonistes d’episodis de la història que ja van passar fa molts anys i fins i tot segles.
