Últimament, gairebé ni escolto els informatius de les ràdios. M’estressen. El fet de no tenir televisor havia potenciat els informatius radiofònics, però el que darrerament faig és sintonitzar emissores de música clàssica i escoltar cedés de musicals. No obstant això, i perquè des de sempre m’han agradat molt els diaris i les revistes, no puc escapar a la temptació de fullejar-los a la biblioteca o llegir-los per internet, cosa que em manté mínimament informat. I fa uns dies, en plena època d’examens de selectivitat, vaig llegir un reportatge en què es preguntava a uns estudiants allò tan típic de quina carrera volien estudiar, i em van decebre molt les paraules d’un d’ells (que vol marxar a fer Bioquímica a Anglaterra) quan, evidenciant un perfil netament de ciències, responia amb aquesta pregunta: “Quina relació tenen la llengua i la filosofia amb la bioquímica?, un dubte que, segons el reportatge, és habitual entre els batxillers. Després de llegir això, no tenia esma i gairebé no em vaig poder ni aixecar de la cadira de la biblioteca…, precisament ara que la prestigiosa Universitat de Harvard està potenciant els estudis d’Humanitats i reafirmant els seus necessaris valors en l’educació. Em pensava que no calia insistir-hi més, però les Humanitats ensenyen a llegir, a entendre el que es llegeix, a escriure, a expressar-se, a desenvolupar l’esperit crític…, i això és vàlid per a qualsevol perfil, ja siguis de lletres o de ciències. Veient el que veig en la societat actual, entenc desgraciadament i a la perfecció la pregunta anterior de l’aplicadíssim però al capdavall ingenu estudiant, i m’explico moltes de les coses que estan passant.
¿Com s’ho faran les generacions del futur d’esperit i consciència escapçades? Per sort, jo estaré ben mort…, i feliç d’haver viscut entre llibres, i que consti que jo advoco per una educació que conjumini ciència i lletra per “fer” persones intel.lectualment “completes”. Em quedo amb la reflexió del cèlebre filòsof Tzvetan Todorov: “Si avui em pregunto per què m’estimo tant la literatura, la resposta que automàticament em ve al cap és aquesta: perquè m’ajuda a viure”. Doncs bé, benvolguts estudiants de selectivitat, amb això s’haurien d’esvair els vostres dubtes…
