La vaig conèixer a finals de la dècada dels noranta. En aquells temps, la Sra. Eulàlia empenyia amunt i avall la cadira de rodes en què el seu estimat marit, el Sr. Josep, estava postrat. I sempre amb un ampli somriure a la cara, cosa que em va fer pensar ja aleshores en la seva generositat i en l’amplitud del seu cor. Uns anys més tard, en enviudar, no recordo haver-la vist mai trista, i és perquè era una persona de fe, valenta, que posava la seva existència al servei dels altres, i sempre amb un somriure. La Sra. Eulàlia atresorava aquells valors i virtuts que avui dia estem deixant perdre però que en ella lluïen de debò: era una dona lluitadora, treballadora, de fiar, bondadosa, decidida i espiritual. Una de les condolències deia encertadament: “Ya está en su reino: el de los ángeles”.
Estem afligits per la seva mort però alhora estem contents d’haver-la conegut, del fet que la Sra. Eulàlia hagi estat tants anys amb nosaltres compartint les coses bones i no tan bones de la vida; d’haver gaudit de la seva companyia, dels seus consells, en definitiva, de la seva experiència vital. Com molt bé deia el seu fill, ens ha deixat físicament però el seu esperit restarà sempre amb tots nosaltres. El seu exemple de fortalesa i optimisme ens cal molt en aquests temps difícils en què vivim. En el meu cas, nosaltres la recordarem sempre per la seva bonesa i, naturalment, pel somriure que ens il.luminava sense que ella potser no se n’adonés. I l’hi agraïm de tot cor. Sàpiga, Eulàlia, que no me n’oblido del “sant” i que a ell demanaré per la seva ànima. Això ho té assegurat. I, ara, Eulàlia, alliberada del món, torni a ser plenament feliç amb el seu estimat marit passejant plegats per les platges del cel…, si vostès són feliços, la família i els amics també ho serem. Bon viatge, Eulàlia, i a reveure.
