Els Pressupostos Generals de l’Estat 2014 (PGE), la reforma de les pensions i el deteriorament dels serveis públics, és l’actual trident legislatiu antisocial del govern del Partit Popular (PP). Aquestes polítiques del govern de Mariano Rajoy ens han portat al cicle depressiu més llarg de la democràcia. L’economia espanyola acabarà, aquest any 2013, amb una caiguda del Produ-cte Interior Brut (PIB) semblant a la de 2012 i el llocs de treball perduts són una tragèdia social: l’atur ha crescut a Espanya des del 8,26% (1.833.900 persones) al 26,26% al segon trimestre de 2013 (5.977.500 persones).
Com bé va dir el diputat Joan Coscubiela, d’ICV-EUiA, en presentar l’esmena a la totalitat als PGE del grup parlamentari de la Izquierda Plural: “Els Pressu-postos estan fets de cara a la borsa i d’esquena a l’ocupació, no provocaran res més que desigualtats i pobresa extrema”. La teologia de l’austeritat practicades des de fa anys per Rajoy, Mas i Merkel, que tant de mal està fent, no genera ni creixement econòmic, ni ocupació per als treballadors, ni crèdit per a les empreses.
Novament, en el PGE 2014, intenten aparentar una reducció del dèficit públic. Però, altre cop, per molts sacrificis que s’imposin la reducció del dèficit és impossible mentre es mantingui un sistema fiscal tan cadavèric com injust, continuem encadenats a l’article 135 de la Constitució espanyola per satisfer els bancs creditors i no es crea ocupació.
El resultat de les polítiques del PP –plasmades al Pressupostos- és una injusta redistribució de la riquesa, noves desigualtats i creixement de la pobresa. A Espanya hi ha 630.000 llars i 1.068.000 persones que no tenen cap ingrés i que han esgotat la protecció social, mentre que l’1% de la població ha augmentat la seva riquesa. Que injust!
Veient aquestes dades d’atur, de desigualtats i de pobresa, se’m regirava l’estomac el 30 d’octubre quan escoltava cridar a Manuel Reyes, l’alcalde de Castelldefels, al final de la manifestació en defensa de l’Hospital de Viladecans: “Sí, se puede”. El cinisme pepero no té vergonya i és profundament insensible i insolidari, a Castell-defels i a Madrid.
Desgraciadament, les úniques previsions dels PGE que es compliran seran les de les retallades: en inversions, polítiques actives d’ocupació, R+D+I, partides socials, salaris de treballadors públics i poder adquisitiu de les pensions. Aquests Pressupostos del PP no són els de la recuperació, són els de la continuïtat del patiment de les persones i de la depressió de l’economia.
Els PGE 2014, també, són recentralitzadors i externalitzen l’ajust cap a Catalunya, les comunitats autònomes i les administracions locals. Aquesta manera d’entendre el PP l’Estat suposarà un brutal impacte que comportarà més deteriorament de drets i prestacions socials. Els ajuntaments i les comunitats autònomes, que són les administracions més properes a la ciutadania, tenen les competències en polítiques socials i no se’ls garanteixen els recursos per poder atendre les necessitats creixents dels ciutadans i les ciutadanes.
El PGE del patiment (i també els de la Generalitat) necessiten d’una resposta social i política.
El 24 de novembre serà el dia, organitzacions socials i sindicats han convocat una jornada de mobilització amb una manifestació a Barcelona. El 24-N, sí que es pot.