Aquest mes de novembre ha estat un mes literàriament molt significatiu per a mi, des de diferents punts de vista. En primer lloc, perquè vaig tenir l’oportunitat de recitar tres poemes meus al pati de Lletres de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, la “meva”. Establint una comparació un xic agosarada, és com haver complert amb el precepte obligatori del hajj si ets musulmà, és a dir, haver visitat La Meca almenys un cop a la vida. En segon lloc, perquè vaig copresentar el primer llibre del Sr. José Luis Espeso, veí de Castelldefels, a l’espai Ramon Fernandez Jurado d’aquesta ciutat. Un llibre que per al seu autor, de 80 anys acabats de fe, és tot un testament, com ell mateix ha declarat. L’obra, publicada a Marlex Editorial, serà convertida en e-book i us la podreu descarregar de franc des del web todosleemos.com. I en tercer lloc, no puc deixar passar dos homenatges obligats: el desè aniversari de la mort del poeta català Miquel Martí i Pol; i el centenari del naixement de l’escriptor francès Albert Camus (un pied-noir), premi Nobel de Literatura l’any 1957. Dues figures que, des de l’esquerra, han universalitzat els seus missatges de justícia social i de crítica als totalitarismes del color que siguin. El poeta català, musicat per Lluís Llach, és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits, i els seus poemaris es poden trobar a totes les biblioteques i llibreries de Catalunya. D’alta banda, d’Albert Camus he llegit recentment els seus clàssics L’estranger, El malentès i La Pesta, obres més actuals que mai. I és que els llibres de Camus, malgrat les crítiques destructives d’algerians i francesos vers l’autor, no se’ls pot silenciar i han estat traduïts a més de quaranta idiomes i són, en gran part, “long sellers”, és a dir, llibres que es vénen molt i durant un període llarg de temps. Com sabem, va morir en un estrany accident de cotxe i, en opinió d’alguns, va ser assassinat per agents del KGB, cosa que no s’ha pogut demostrar.
Acabo amb una cita del genial Camus, que és tot un advertiment per als confusos temps que vivim, que diu: “La tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates”.